Estela del portador del cactus
 Estela del portador del cactus San Pedro a la plaça Circular de Chavín de Huántar  | ||||
| Tipus | monòlit i estela | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Chavín de Huántar | |||
| Data de descobriment o invenció | 1972 | |||
| Material | pedra | |||
| Localització | ||||
| Municipi | Chavín District (Perú) (en)  , Huari (Perú) i Regió d'Ancash (Perú) | |||
| Localització | Chavín de Huántar | |||
| ||||
L′estela del portador del cactus és un monòlit o escultura en pedra d'una sola peça, pertanyent a la cultura chavín del Perú (del 1200 ae al 400 ae) i que roman en el seu emplaçament originari, al costat nord-oest de la plaça Circular del jaciment arqueològic de Chavín de Huántar. La importància d'aquesta estela rau que és la troballa iconogràfica més clara respecte a l'ús ancestral del cactus Echinopsis pachanoi als Andes.[1] El cactus és l'element central dins de les pràctiques rituals del curanderisme del nord, pràctica que es duu a terme fins hui a la part nord-occidental de Perú, a les zones de Cajamarca, La Libertad, Lambayeque, Piura i Tumbes.[2][3][4]
L′estela del portador del cactus no era la primera troballa arqueològica del Perú relacionada amb la representació del cactus: en llocs com Tembladera i Cupisnique s'han trobat més de 32 representacions en ceràmiques d'aquest cactus associat a fèlids amb taques, serps i aus rapinyaires.[5] També se n'han trobat representacions en tèxtils, com les del tèxtil xamànic dels voltants de Carhua a la província de Pisco, Ica.[6][7]
Descobriment[modifica]
La làpida formava part del descobriment de la plaça Circular que realitzà l'equip dirigit per l'arqueòleg peruà Luis Guillermo Lumbreras al 1972, dins del Projecte Chavín de Recerques Arqueològiques, dut a terme entre 1966 i 1973.[8]
Ubicació[modifica]
La plaça Circular de Chavín de Huántar és enfront de l'edifici B; està mig enfonsada amb una profunditat de 2,5 m; té dos accessos (a l'est i oest) i un diàmetre de 21 m.[9] La làpida del Portador del cactus aparegué al costat d'altres quatre làpides i en total sembla que n'hi havia 28 en cada quadrant dels hemicicles de la plaça.
Les làpides del quadrant nord-oest mostren éssers antropomorfs com si caminaren en una processó de dreta a esquerra cap a l'escala est; tots porten algun objecte a la mà.[10] Sota aquesta filada de làpides de 80 x 70 cm n'hi ha una altra de rectangulars de 36 x 69 cm amb representacions de felins amb clapes, també avançant en la mateixa direcció que els éssers representats a la filada superior.[11]
Disseny[modifica]
L'estela mostra un ésser antropomorf amb cabells de serps, boca amb ullals, un cinyell amb una serp de dos caps i arpes; a la mà dreta sosté un cactus de quatre nervadures.[12][13]
La descripció que fa Lumbreras de la làpida és:
| « | "El personatge no té un rostre humà, tot i que podria dur una màscara, en què l'element més destacat són uns ullals gruixuts que ixen dels llavis d'una boca de comissura prou gran. El tocat és interessant; no té l'aspecte de corona metàl·lica de les tres primeres esteles i més aviat sembla un turbant o una cabellera trenada que es perllonga per l'esquena, on els cabells esdevenen serps, tant els que són dalt del front com els que cauen darrere. ... Les orelles no tenen orelleres ni anelles i té les celles arrufades i, finalment, els llavis s'allarguen molt més enllà de la boca. Els ullals són corbats cap enrere i punxegut; les altres dents són en bloc, com les dels humans, tret de les del final de la boca, on es dobleguen els llavis i apareixen triangulars i exemptes. La nineta dels ulls subrectangulars és excèntrica i mira amunt. No té celles. Del coll penja una esclavina i a la cintura hi ha una banda d'on pengen dues serps. Les ungles de les mans i els peus són 3 arpes a les primeres i dos als segons. Duu polseres i braçals. La mà esquerra està pegada al tòrax i amb la dreta sosté el cactus. A l'esquena hi ha un element semblant als "mantells" dels músics, però que bé podrien ser atributs alats". |
» |
| — Luis Guillermo Lumbreras, Chavín: excavacions arqueològiques I (2007)[14] | ||
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Schultes, Richard Evans; Hofmann. Plantas de los Dioses, Orígenes del Uso de los Alucinógenos (en castellà). México D. F.: Fondo de Cultura Económica, 2010, p. 166. ISBN 9789681663032.
- ↑ Polia Meconi (1993): 330.
- ↑ Pérez Villareal (2009): 90.
- ↑ Bussmann i Sharon, 2015: 71.
- ↑ Torres (2008): 245.
- ↑ Cordy-Collins (1982): 145.
- ↑ Rick (2006): 106.
- ↑ Lumbreras (2007): 13.
- ↑ González-Ramírez (2014): 137.
- ↑ González-Ramírez (2014): 138.
- ↑ González-Ramírez (2014): 139.
- ↑ Sharon (2004 [1978]): 62.
- ↑ Morris, Hamilton «Desvelando los criptocactos». Vice, 18-06-2012 [Consulta: 23 abril 2017].
- ↑ Lumbreras (2007): 182-183.
Bibliografia[modifica]
- Sharon, Douglas. El Chamán de los Cuatro Vientos (en castellà). México D. F.: Siglo XXI Editores, 1978. ISBN 9789682310065.
- Cordy-Collins, Alana «Psychoactive Painted Peruvian Plants: The Shamanism Textile» (en anglès). Journal of Ethnobiology. San Diego Museum of Man, Universidad de San Diego [San Diego], 2, 2, 1982, pàg. 144-153. ISSN: 2162-4496 [Consulta: 25 abril 2017].<
- Polia Meconi, Mario. "Despierta, remedio, cuenta...": adivinos y médicos del Ande. Lima: Fondo Editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú, 1996. ISBN 9972-42-050-7.
- Sharon, Douglas. Chamanismo y el cactus sagrado: evidencia etnoarqueológica para el uso de San Pedro en el norte de Perú (en castellà). Museo del Hombre de San Diego, 2000.
- Rick, John W. «Chavín de Huántar: Evidence for an Evolved Shamanism» (en anglès). Mesas & Cosmologies in the Central Andes. Sharon, 2006, pàg. 101-112.
- Torres, Constantino Manuel «Chavin's Psychoactive Pharmacopeia: The Iconographic Evidence» (en anglès). Chavin - Art, Architecture and Culture. Cotsen Institute of Archaeology, Universidad de California, Los Angeles [Los Angeles], 2008, pàg. 239-259.
- Pérez Villareal, Ana María «Sistema médico tradicional con Sanpedro y la enseñanza a curanderos del maestro Marco Mosquera Huatay». Revista Cultura y Droga. Universidad de Caldas [Manizales], 14, 16, 2009, pàg. 96-97. ISSN: 0122-8455.
- Samorini, Giorgio Revista Cultura y Droga. Maestría en Cultura y Droga, Universidad de Caldas [Manizales], 21, p. 13-34. DOI: 10.17151/cult.drog.2014.19.21.2. ISSN: 0122-8455 [Consulta: 23 abril 2017].
- Burger, Richard L. «Understanding the Socioeconomic Trajectory of Chavín de Huántar: A New Radiocarbon Sequence and Its Wider Implications» (en anglès). Latin American Antiquity, 30, 2, 2019, p. 373–392. DOI: 10.1017/laq.2019.17. ISSN: 1045-6635.
- ??? (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Prehistoria.
- «Plantas Medicinales de los Andes y la Amazonía - La Flora mágica y medicinal del Norte del Perú» (en castellà). William L. Brown Center, Jardín Botánico de Misuri [St. Louis], 2015. 10.13140/RG.2.1.3485.0962.
- Burger, Richard L. «Sacred Center at Chavín de Huántar». The Ancient Americas: art from sacred landscapes. Art Institute of Chicago, i Museum of Fine Arts (Houston) [Chicago (EUA)], 1992, p. 265–277.
- Eliade, Mircea. El chamanismo y las técnicas arcaicas del éxtasis. 8va. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2009.
- Burger, Richard L. (en anglès). 1ra. Thames and Hudson, 1995. ISBN 0-500-27816-4. OCLC 32704056.
- Feldman Gracia, Leonardo. El Cactus San Pedro : su función y significado en Chavín de Huántar y la tradición religiosa de los Andes Centrales (tesis de maestría en ciencias sociales). Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Facultad de Ciencias Sociales, 2006.
- Burger, Richard L. «What kind of hallucinogenic snuff was used at Chavín de Huántar? An iconographic identification» (en anglès). Ñawpa Pacha, 31, 2, 2011, p. 123–140. DOI: 10.1179/naw.2011.31.2.123. ISSN: 0077-6297.
- González-Ramírez, Andrea. Las Representaciones Figurativas como Materialidad Social - Producción y uso de las Cabezas Clavas de Chavín de Huántar (tesis Doctoral). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Prehistoria, 2014.
- Rick, John W. «The Evolution of Authority and Power at Chavín de Huántar, Peru» (en anglès). Archeological Papers of the American Anthropological Association, 14, 1, 2008a, p. 71–89. DOI: 10.1525/ap3a.2004.14.071.
- Watson, Peter. The Great Divide: History and Human Nature in the Old World and the New. Londres: Weidenfeld & Nicolson, 2012.
- Rick, John W. Conklin Quilter & Jeffrey William J. Context, construction and ritual in the development of authority at Chavín de Huántar. Los Ángeles: Cotsen Institute of Archaeology, Universidad de California, Los Ángeles, 2008b, p. 3-34. ISBN 9781931745451.
- Iwasaki Cauti, Fernando Histórica. Departamento de Humanidades de la Pontificia Universidad Católica del Perú (PUCP) [Lima], 11, 1, 1987, p. 1-24. ISSN: 0252-8894.
- Mesía Montenegro, Christian «Festines y poder en Chavín de Huántar durante el período Formativo Tardío en los Andes centrales». Chungará, Revista de Antropología Chilena. Universidad de Tarapacá [Arica], 46, 3, 2014, p. 313-343. DOI: 10.4067/S0717-73562014000300002. ISSN: 0717-7356.
- Lau, George F. An archaeology of Ancash : stones, ruins and communities in Andean Peru. Londres y Nueva York: Routledge, 2016.
- Rick, John W. Religion and Authority at Chavín de Huántar. Rietberg: Verlag Scheidegger and Spiess, 2013, p. 166-175. ISBN 9783858817310.