Esteve Puig i Puig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEsteve Puig i Puig
Biografia
Naixement 1878
Barcelona
Mort 1940 (61/62 anys)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació President de la Federació Catalana d'Escacs
Modifica les dades a Wikidata

Esteve Puig Puig (Barcelona, 1878 – 1940) fou jugador, àrbitre i directiu d'escacs.[1]

Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i a Espanya al principi del s. XX. Creà la primera columna escaquista d'Espanya a Las Noticias (1909). Fou campió de Catalunya (1921), i el primer president de la Federació Catalana d'Escacs quan aquesta es va fundar el 2 d'agost de 1925, però només va ocupar el càrrec durant dos mesos, ja que el 2 d'octubre del mateix any va dimitir i va ser substituït per Joan Bertran i Casals. Al marge del seu càrrec a la Federació Catalana, també va formar part de la Federació Espanyola, va ser el fundador de la Societat Espanyola de Problemistes d'Escacs i va participar en nombrosos torneigs internacionals de solucions de problemes. Entre les moltes competicions que va organitzar, destaca el primer encontre telefònic entre Madrid i Barcelona l'any 1929 i el primer Campionat d'Espanya el 1930. El seu esperit polifacètic el va portar també a fer d'àrbitre, de periodista i d'escriptor, és autor del llibre La doctrina del final artístico, fruit de la seva col·laboració amb un altre conegut problemista, el Mestre Rinck. En record seu, la Unió Gracienca d'Escacs va crear a finals de 1940 la Copa Esteve Puig.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  2. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  3. Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a ed., 2001, pàg.141. ISBN 84-607-1908-1.