Estil directe i indirecte als texts narratius

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els estils directes i indirectes són dos procediments utilitzats als texts narratius per reflectir les paraules i pensaments dels personatges:

  • A l'estil directe[1] les paraules del personatge es transcriuen de forma literal, com les que un personatge pronuncia o pensa:
-En Pere em va dir: "Vindré abans de les 8"
-La seva mare li pregunta: "Has fet els deures?"
  • A l'estil indirecte[2] és el narrador qui explica el que diuen o pensen els personatges. Per això, s'utilitza el verb dir, es col·loca darrere de les conjuncions que o si i es realitzen transformacions:
-En Pere em va dir que vindria abans de les 8
-La seva mare li preguntà si havia fet els seus deures.
  • També hi ha un terme intermedi: el monòleg. En Miquel anava repetint " Què estic fent!!!, Què estic fent!!!" Aquí el narrador diu el que pensa el personatge literalment, tot i que no hi ha acció de diàleg

Referències[modifica]

  1. «Estil directe». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Estil indirecte». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]