Vés al contingut

Et in Arcadia ego

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaEt in Arcadia ego

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorNicolas Poussin Modifica el valor a Wikidata
Creació1638
Gènerepintura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Movimentclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida85 (alçària) × 121 (amplada) cm
Propietat deLluís XIV de França Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióDepartament de Pintura del Museu del Louvre Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariINV 7300 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Et in Arcadia ego és una pintura del francès Nicolas Poussin, de gènere mitològic, al·legòric i pastoral, que representa a tres pastors idealitzats i una dama disposats davant d'una tomba austera.[1] Ha resultat molt influent en la història de l'art i recentment s'ha associat amb la pseudohistòria del Priorat de Sió en els llibres Sang santa, Sant greal i El codi Da Vinci.

El terme

[modifica]

El memento mori «Et in Arcadia ego» es tradueix literalment per «i jo a l'Arcàdia», l'hem d'interpretar com a «jo, la mort, regno fins i tot a l'Arcàdia».[1] Tot i això, el biògraf de Poussin, André Félibien, interpreta que vol dir «jo [també] he viscut a l'Arcadia»; és a dir, que la persona enterrada també havia aprofitat els plaers de la vida damunt la terra.[1] La primera interpretació és considerada com la més probable. De qualsevol de les maneres, el sentiment pretenia establir un contrast irònic al representar l'ombra de la mort damunt el quotidià entreteniment i alegria que se suposa que gaudien les nimfes i altres habitants de l'Arcadia. Tradicionalment, es considera un símbol de la caducitat de la vida, fins i tot en els seus moments més idíl·lics.

La pintura

[modifica]

Et in Arcadia ego és també coneguda com Les Bergers d'Arcadie (Els pastors de l'Arcàdia).

Poussin situa uns pastors amb els seus atributs, corones i bastons, en un paisatge plàcid i lluminós. Han perdut tot gest de torbació davant la mort, el crani que hi havia en una versió anterior ha desaparegut, la seva actitud de llegir i desxifrar ens indica que són uns pastors cultivats.

Literatura

[modifica]

Johann Wolfgang Von Goethe comença el seu Viatge a Itàlia amb aquest tòpic per a referir-se a la ciutat de Roma.[1] Evelyn Waugh ho fa de la mateixa manera en el seu Retorn a Brideshead.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 «Et in Arcadia ego…» (en castellà). La Vanguardia, 26-07-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].