Et in Arcadia ego
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Nicolas Poussin |
| Creació | 1638 |
| Gènere | pintura mitològica |
| Moviment | classicisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 85 ( |
| Propietat de | Lluís XIV de França |
| Col·lecció | Departament de Pintura del Museu del Louvre |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | INV 7300 |
| Catàleg | |
Et in Arcadia ego és una pintura del francès Nicolas Poussin, de gènere mitològic, al·legòric i pastoral, que representa a tres pastors idealitzats i una dama disposats davant d'una tomba austera.[1] Ha resultat molt influent en la història de l'art i recentment s'ha associat amb la pseudohistòria del Priorat de Sió en els llibres Sang santa, Sant greal i El codi Da Vinci.
El terme
[modifica]El memento mori «Et in Arcadia ego» es tradueix literalment per «i jo a l'Arcàdia», l'hem d'interpretar com a «jo, la mort, regno fins i tot a l'Arcàdia».[1] Tot i això, el biògraf de Poussin, André Félibien, interpreta que vol dir «jo [també] he viscut a l'Arcadia»; és a dir, que la persona enterrada també havia aprofitat els plaers de la vida damunt la terra.[1] La primera interpretació és considerada com la més probable. De qualsevol de les maneres, el sentiment pretenia establir un contrast irònic al representar l'ombra de la mort damunt el quotidià entreteniment i alegria que se suposa que gaudien les nimfes i altres habitants de l'Arcadia. Tradicionalment, es considera un símbol de la caducitat de la vida, fins i tot en els seus moments més idíl·lics.
La pintura
[modifica]Et in Arcadia ego és també coneguda com Les Bergers d'Arcadie (Els pastors de l'Arcàdia).
Poussin situa uns pastors amb els seus atributs, corones i bastons, en un paisatge plàcid i lluminós. Han perdut tot gest de torbació davant la mort, el crani que hi havia en una versió anterior ha desaparegut, la seva actitud de llegir i desxifrar ens indica que són uns pastors cultivats.
Literatura
[modifica]Johann Wolfgang Von Goethe comença el seu Viatge a Itàlia amb aquest tòpic per a referir-se a la ciutat de Roma.[1] Evelyn Waugh ho fa de la mateixa manera en el seu Retorn a Brideshead.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Et in Arcadia ego…» (en castellà). La Vanguardia, 26-07-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].