Et in Arcadia ego

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaEt in Arcadia ego
Nicolas Poussin - Et in Arcadia ego (deuxième version).jpg
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorNicolas Poussin
Creació1637 i 1638
Mètode de fabricaciópintura a l'oli
Gènerepintura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Movimentclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Dimensions85 (Alçada) × 121 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu del Louvre, París
Catalogació
Número d'inventariINV 7300 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Et in Arcadia ego és una pintura del francès Nicolas Poussin. L'obra és de gènere mitològic, al·legòric i pastoral i representa a tres pastors idealitzats i una dama disposats davant d'una tomba austera. Ha resultat molt influent en la història de l'art i recentment s'ha associat amb la pseudohistòria del Priorat de Sió en els llibres Sang santa, Sant greal i El Codi Da Vinci.

El terme[modifica]

El memento mori "Et in Arcadia ego" es tradueix literalment per i jo a l'Arcàdia, l'hem d'interpretar com jo, la mort, regno fins i tot a l'Arcàdia. Tot i això, el biògraf de Poussin, André Félibien, interpreta que vol dir que jo he viscut a l'Arcadia; és a dir, que la persona enterrada també havia aprofitat els plaers de la vida damunt la terra. La primera interpretació és considerada com la més probable. De qualsevol de les maneres, el sentiment pretenia establir un contrast irònic al representar l'ombra de la mort damunt el quotidià entreteniment i alegria que se suposa que gaudien les nimfes i altres habitants de l'Arcadia. Tradicionalment, es considera un símbol de la caducitat de la vida, fins i tot en els seus moments més idíl·lics.

La pintura[modifica]

Et in Arcadia ego és també coneguda com Les Bergers d'Arcadie (Els pastors de l'Arcàdia).

Poussin situa uns pastors amb els seus atributs, corones i bastons, en un paisatge plàcid i lluminós. Han perdut tot gest de torbació davant la mort, el crani que hi havia en una versió anterior ha desaparegut, la seva actitud de llegir i desxifrar ens indica que són uns pastors cultivats.

Literatura[modifica]

Johann Wolfgang Von Goethe comença el seu Viatge a Itàlia amb aquest tòpic. Evelyn Waugh ho fa de la mateixa manera en el seu Retorn a Brideshead.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Et in Arcadia ego