Etelbert II d'Ànglia Oriental
 El rei en una placa de bronze medieval anglesa de la catedral de Hereford | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Æðelbrihte, Æthelbert, Aibert, Edilbertus ("noble i brillant"), Etelbert II de l'Ànglia Oriental segle VIII  Regne de l'Ànglia de l'Est |
| Mort | 20 maig 794 Herefordshire |
| Sepultura | Catedral de Hereford (Anglaterra), restes desaparegudes |
| Rei d'Ànglia Oriental | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| rei, màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 20 de maig |
| Iconografia | Amb corona, com a rei, amb el cap a les mans |
| Patró de | Hereford |
| Família | |
| Pare | Æthelred I de l'Ànglia Oriental |
- Per a d'altres sants anomenats Etelbert, vegeu: Sant Etelbert
Etelbert II d'Ànglia de l'Est, o Aethelbert (Ànglia de l'Est, s. VIII - Sutton Wells, Herefordshire, 20 de maig de 794) fou un rei de l'Ànglia de l'Est, derrocat i assassinat. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia[modifica]
Va pujar al tron en 779 i regnà fins que fou destronat, en circumstàncies poc clares, per Offa de Mèrcia. Una llegenda diu que Etelbert havia anat a la cort d'Offa per demanar-li la mà de la seva filla Etheldritha, i que hi fou mort arran d'una conjura de la reina Cynethryth.
En morir, els reis de Mèrcia foren sobirans d'Ànglia Oriental durant trenta anys. Etelbert fou venerat com a sant màrtir al seu país, i se li atribuïren miracles i llegendes. A partir del segle xi comencem a trobar-ne hagiografies escrites. El centre de veneració principal, on n'hi havia les restes (desaparegudes al segle xvi) era la catedral de Hereford.
-
Moneda d'Etelbert II, amb inscripció rúnica (s. VIII); Londres, British Museum -
Catedral de Hereford, on fou enterrat el rei
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etelbert II d'Ànglia Oriental |