Etelbert II d'Ànglia Oriental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Etelbert».
Infotaula de personasant Etelbert de l'Ànglia Oriental
St Ethelbert the King.jpg
El rei en una placa de bronze medieval anglesa de la catedral de Hereford
Biografia
NaixementÆðelbrihte, Æthelbert, Aibert, Edilbertus ("noble i brillant"), Etelbert II de l'Ànglia Oriental
segle VIII Modifica el valor a Wikidata
Regne de l'Ànglia de l'Est
Mort20 maig 794 Modifica el valor a Wikidata
Herefordshire Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral de Hereford (Anglaterra), restes desaparegudes 
Rei d'Ànglia Oriental
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
rei, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat20 de maig
IconografiaAmb corona, com a rei, amb el cap a les mans
Patró deHereford
Família
PareÆthelred I de l'Ànglia Oriental Modifica el valor a Wikidata
Per a d'altres sants anomenats Etelbert, vegeu: Sant Etelbert


Etelbert II d'Ànglia de l'Est, o Aethelbert (Ànglia de l'Est, s. VIII - Sutton Wells, Herefordshire, 20 de maig de 794) fou un rei de l'Ànglia de l'Est, derrocat i assassinat. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Va pujar al tron en 779 i regnà fins que fou destronat, en circumstàncies poc clares, per Offa de Mèrcia. Una llegenda diu que Etelbert havia anat a la cort d'Offa per demanar-li la mà de la seva filla Etheldritha, i que hi fou mort arran d'una conjura de la reina Cynethryth.

En morir, els reis de Mèrcia foren sobirans d'Ànglia Oriental durant trenta anys. Etelbert fou venerat com a sant màrtir al seu país, i se li atribuïren miracles i llegendes. A partir del segle XI comencem a trobar-ne hagiografies escrites. El centre de veneració principal, on n'hi havia les restes (desaparegudes al segle XVI) era la catedral de Hereford.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etelbert II d'Ànglia Oriental