Etiquetatge en català
L'etiquetatge en català dels productes comercials és un dret reconegut a Catalunya ja des de l'Estatut del consumidor de 1993.[1] L'obligació estava avalada per una sentència del Tribunal Constitucional espanyol.[2] Tanmateix, a Catalunya, aquest dret no passa a ésser una obligació per les empreses fins a l'aprovació del Codi de Consum del 2010 que estableix que a Catalunya l'etiquetatge dels productes ha de ser, com a mínim, en català. La normativa va preveure un període d'adaptació d'un any per a les petites i mitjanes empreses i de sis mesos per a les grans empreses. La normativa de la Unió Europea també dona suport a l'etiquetatge en les diverses llengües europees diferents de les oficials dels estats de la UE.[3]
L'etiquetatge en català augmenta any rere any de manera sostinguda. El 2013 l'etiquetatge en català s'estenia en molts productes, especialment els alimentaris, tot i que encara era minoritari. La Plataforma per la Llengua valorava que el 2012 només un 6% dels productes de marques comercials venuts en grans superfícies etiquetaven en català d'acord als drets del consumidor inclosos a la llei. Així mateix, segons aquesta mateixa organització, també el 2012, només un 6% de les joguines distribuïdes a Catalunya ho feien de manera legal d'acord a les obligacions lingüístiques previstes. El 2014, a partir d'un segon informe de la Plataforma per la Llengua, l'etiquetatge de marques comercials (no de marca blanca) ja havia assolit el 10%.[4]
El cas de la detenció i aplicació de la llei antiterrorista del nin de 14 anys Èric Bertran fou a causa d'una demanda d'etiquetatge en català.[5]
Associació de Defensa de l'Etiquetatge en Català[modifica]
L'Associació de Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC) és una associació que es va fundar l'any 1987 per recollir la tasca de la Comissió lingüística de la Crida a la Solidaritat, després que l'any 1984 el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol sancionés econòmicament unes indústries que van etiquetar els seus productes en català. L'ADEC treballa per ajudar a normalitzar l'etiquetatge de productes en català. Cada any aquesta associació elabora un catàleg de la situació d'aquest etiquetatge. El seu àmbit d'actuació s'estén a tot el territori de parla catalana incloent-hi també l'Alguer. Entre altres actuacions organitza la mostra de Productes Etiquetats en català que anualment se celebra a la plaça de Catalunya de Barcelona. Disposa d'un estand a la fira d'alimentació Alimentària.[6]
Referències[modifica]
- ↑ https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1304/tr_ptic_empreses.pdf
- ↑ Sentència 147/1996 de 19 de setembre de 1996 del Tribunal Constitucional que permetia a les Comunitats Autònomes establir la necessitat que els productes estiguessin etiquetats en la llengua pròpia.
- ↑ «El català en les activitats econòmiques i comercials Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine.». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost de 2013]
- ↑ «20 anys per l'etiquetatge en català». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ http://www.catradio.cat/audio/676486/Un-mail-demanant-letiquetatge-en-catala-va-provocar-lenviament-de-la-brigada-antiterrorista
- ↑ http://www.adec.cat/memories/memoria2010.pdf Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etiquetatge en català |
- Dos anys de la llei d'etiquetatge en català Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine.
- Normativa sobre l'etiquetatge en català Arxivat 2012-02-06 a Wayback Machine.