Eugenia González Ramos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1919  Hortaleza (Comunitat de Madrid) |
| Mort | 11 maig 1939 (19/20 anys) Barcelona |
| Causa de mort | ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, infermera |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Eugenia González Ramos (Hortaleza, 1919 - Barcelona, 11 de maig de 1939) fou una sindicalista que va treballar de cuinera i d'infermera durant la Guerra Civil espanyola i va ser afusellada a Barcelona per les seves idees polítiques.[1]
Biografia
[modifica]Eugenia González va néixer a Hortaleza (Madrid) i als 16 anys va afiliar-se a la UGT. Durant la Guerra va treballar com ajudant de cuina en una caserna de milícies a Carabanchel (Madrid) i posteriorment com a infermera, en un hospital de les Brigades Internacionals a Múrcia. Des de Múrcia, el 1938 va anar a Mataró, on va coincidir amb una altra infermera, Guadalupe García Ramos.[2] Quan les Brigades Internacionals van abandonar aquella ciutat l'octubre de 1938, Eugenia i les altres infermeres van seguir prestant els seus serveis a l'hospital. El 27 de gener de 1939, les tropes franquistes van entrar a Mataró. Guadalupe García Ramos, que era una monja, va ascendir a infermera en cap i va denunciar Eugenia i va afirmar que va veure com, quan eren a Madrid, va disparar el tret de gràcia a dues persones.[2]
En ser detinguda a Mataró, Eugenia va confessar que havia estat afiliada a la UGT, al PCE i al Socors Roig Internacional, tot i que posteriorment va negar-ho davant del jutge. El 22 de febrer ingressa a la presó de Mataró i el 2 d'abril és conduïda a la Presó de Dones de Les Corts, a Barcelona. El 14 d'abril, va ser jutjada junt amb tretze persones més (juicio sumarísimo de urgencia 1119), una de les quals era Asunción Verdaguer, també infermera. El jutge va dictar nou sentències de mort: vuit homes i Eugenia. Va ser afusellada en el camp de la Bota l'11 de maig de 1939.[3] El certificat del registre civil indicava que la causa de la mort havia estat una "hemorràgia interna"; era la fórmula establerta per una llei de 1870 en el cas de mort per execució de pena capital.[2] Eugenia González Ramos és una de les dotze dones en memòria de les quals el 7 de març de 2015 es va col·locar una placa amb el nom i l'edat en el camp de la Bota.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Sumaríssim d'Urgència 1.119: Eugenia González Ramos», 20-03-2007. [Consulta: 16 octubre 2025].
- 1 2 3 «La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945) (tesis doctoral)» (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 2011. Arxivat de l'original el 2016-05-12. [Consulta: 20 març 2016].
- ↑ Ricart, Guixè, Hernández Holgado, Núria, Jordi, Fernando. Un lugar inacabado. Espacio de Memòria, Monumento Cárcel de Mujeres de las Corts (en castellà). València: Universitat de València, 2022, p. Capítol: Las fusiladas,pàg. 54-66. ISBN 978-84-1118-091-7.
- ↑ «Descoberta de placa en homenatge a les dones afusellades al Camp de la Bota.» (en català). [Consulta: 25 abril 2016].