Euscorpius flavicaudis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Scorpiones |
| Família | Euscorpiidae |
| Gènere | Euscorpius |
| Espècie | Euscorpius flavicaudis De Geer, 1778 |
.svg){kind=icon}
Euscorpius flavicaudis o escorpí negre[1] és una espècie d'escorpí propi d'Europa Occidental (inclosa Catalunya i les Illes Balears) i nord-oest d'Àfrica, inofensiu per als humans. Viu en climes càlids i temperats, sovint en llocs humits i foscos de les cases (soterranis per exemple).
Característiques
[modifica]Euscorpius flavicaudis té el cos negre i les potes i la cua (metasoma) groguencs ("flavicaudis" significa "cua groga"). Els adults mesuren de 3,5 a 4,5 cm de longitud i tenen els pedipalps grans i la cua prima.
Distribució
[modifica]La distribució geogràfica original d' I. flavicaudis abasta el nord-oest d'Àfrica i sud d'Europa (Península Ibèrica, Illes Balears, França, Còrsega, Itàlia, Sardenya); ha estat introduïda en el Regne Unit, sent l'espècie d'escorpí que es distribueix més al nord.[2][3]
Verí
[modifica]És un escorpí inofensiu per als humans, amb prou feines verinós, que rarament usa el seu agulló. La seva picada és com la d'una abella.[4]
Reproducció
[modifica]El període de gestació és de 10–14 mesos, tot depenent de la disponibilitat d'aliment i del clima. Després del aparellament, la femella busca un amagatall humit i tranquil on dona a llum fins a 30 cries vives, blanques, toves i rodones, que pugen a l'esquena de la mare on romanen fins a la primera muda (uns sis dies). Després d'això, els petits escorpins comencen a vagar pels voltants però romanen al costat de l'amagatall durant uns dies més. Les cries aconsegueixen la maduresa al cap d'un o dos anys.[5]
Alimentació
[modifica]Euscorpius flavicaudis és un depredador a l'aguait que espera immòbil en l'entrada del seu cau, i captura ràpidament les preses que passen davant ell, sobretot porquets de sant Antoni i petits insectes. Poden estar molt de temps sense menjar.
Referències
[modifica]- ↑ Turmo i Gort, Ferran. «Buthus occitanus». Aràcnids. fturmo. [Consulta: 11 desembre 2018].
- ↑ Animaldiversity
- ↑ «Fauna Europaea». Arxivat de l'original el 2014-03-17. [Consulta: 12 desembre 2018].
- ↑ E_flavicaudis. I nformació a "ub.ntnu.no"
- ↑ «Flavicaudis a Altervista». Arxivat de l'original el 2019-12-15. [Consulta: 7 març 2021].
