Eutresis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEutresis
Map of cities in ancient boeotia spanish.png

Localització
38° 16′ 09″ N, 23° 12′ 17″ E / 38.2692644°N,23.2048201°E / 38.2692644; 23.2048201
Modifica les dades a Wikidata

Eutresis (en grec, Εὔτρησις; en lineal B, e-u-te-re-u) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.

Fonts antigues[modifica]

És esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.[Nota 1]

L'any 395 a.C. estava unida amb Tèspies i Tisbe formant un dels districtes que subministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven dos beotarques.[1]

A l'època de Estrabó era un petit llogaret que pertanyia als tespis. El geògraf afegeix que Eutresis era el lloc d'on procedien Zetos i Amfíon, personatges de la mitologia grega, abans de regnar sobre Tebes.[2]

Lloc arqueològic[modifica]

La seva localització se situa en un pujol que es diu actualment Arcopodi, a uns 2 km de Lefktra, l'antiga Leuctra.[3][4] En les excavacions s'han trobat algunes restes de muralles ciclòpies d'època micènica. L'arqueologia mostra que el lloc va ser abandonat en l'última fase del període micènic i novament poblat a partir del segle VI a.C.[5]

En una de les tauletes micèniques amb inscripcions en lineal B que es van trobar a Tebes el 1995, figura escrit el lloc de Eutresis, en la forma e-u-te-re-u. En la tauleta (catalogada com TH Ft 140), Eutresis figura com a subministradora de la major quantitat d'oli d'una sèrie de localitats que apareixen llistades. Segons l'arqueòleg Vassilis Aravantinos, en aquella època Eutresis havia de ser la segona població de major entitat de la zona controlada pel palau de Tebes, després de la capital.[6]

Notes[modifica]

  1. «Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida [...]i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i d'Eritres; i els pobladors d'Eleó, ... els d'Eutresis, ...». Ilíada, II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 73

Referències[modifica]

  1. Hel·lèniques d'Oxirrinc XIX.
  2. Estrabó IX,2,28.
  3. Estrabón, Geografía libros VIII-X, p.290, nota 330 de Juan José Torres Esbarranch, Madrid: Gredos (2001).
  4. Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 55, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné
  5. Homero, Ilíada, edición de José García Blanco y Luis M. Macía Aparicio p.132, notas complementarias, Madrid: CSIC, 1991.
  6. Joachim Latacz, Troya y Homero pp.334-336, Barcelona: Destino (2003), ISBN 84-233-3487-2.

Bibliografia[modifica]