Vés al contingut

Eva Eriksson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEva Eriksson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Eva Marie Eriksson Modifica el valor a Wikidata
13 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Halmstad (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, realitzadora, animadora, il·lustradora, dissenyador tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Company professionalHaruko Östergren (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1595272 TMDB.org: 112889
Musicbrainz: 53cdec5d-4f13-4b14-8dd3-9a1853baf064 Discogs: 2882614 Modifica el valor a Wikidata

Eva Eriksson, nascuda el 13 de maig de 1949 a Halmstad, Suècia, és una il·lustradora i escriptora sueca.[1]

Es va educar a Konstfack, la universitat estatal sueca d'art, disseny i artesania, a Estocolm. Ha il·lustrat diversos llibres infantils d'escriptors com Barbro Lindgren i Viveca Lärn, Ulf Stark, Ulf Nilsson o Rose Lagercrantz. I també ha signat i il·lustrat les seves pròpies històries.[2] Alguns dels seus llibres, il·lustrats en un estil senzill, que fa servir els tons pastel i els colors suaus, amb tocs d'humor, també han estat traduïts a l'anglès.[3] Entre 2003 i 2012 va ocupar el seient número 1 de l'Acadèmia Sueca de Llibres Infantils.[4]

Al 1974, Eriksson va fer una incursió en el món del cinema amb Playa eller Akta den gnistrande blanka ytan, que va dirigir conjuntament amb Erik Strömdahl.[5][6]

Moltes de les obres d'Eva Eriksson han passat al teatre, com ara Lilla syster Kanin (La germana petita del conill), o la sèrie de llibres sobre Malla i Mamman och den vilda bebin (La mare i el nadó salvatge). I també al cinema, com ara el curtmetratge de Michael Ekblad Alla små døda djur (Tots els petits animals morts) (2019).[5][7]

També ha treballat en l'animació. Així, quan el 1983 es va fer una pel·lícula a partir de Mamman och den vilda bebin (La mare i el nadó salvatge), Eriksson va ser la responsable de l'animació. A la pel·lícula Bella och Gustav – om en liten vecka, de 1985, va ser responsable del guió, la fotografia, les animacions i –juntament amb Jan Gustavsson– la codirecció.[5]

Obra seleccionada

[modifica]
  • 1977 – Blåsjöbarna i Vilda Västern (text: Björn Norström i Jonas Sima)
  • 1978 – Barnen i den gula korridoren (text: Gunilla Banks)
  • 1979 – Sagan om den lilla farbrorn (text: Barbro Lindgren)
  • 1979 – Monstret i skåpet (text: Viveca Sundvall)
  • 1980 – Bella och Gustav (text propi)
  • 1980 – Mamman och den vilda bebin med (text de Barbro Lindgren)
  • 1981 – Gäddjakten med (text de Finn Zetterholm)
  • 1982 – Den vilda bebiresan (text de Barbro Lindgren)
  • 1982 – Älskade lilla gris (text: Ulf Nilsson)
  • 1982 – Majken, den nittonde december (text: Margareta Strömstedt)
  • 1983 – Pelle Plutt
  • 1983 – Lilla syster Kanin (text de Ulf Nilsson)
  • 1984 – Att man kan bli stark (text: Rose Lagercrantz)
  • 1984 – Svär inte så förbannat! (text: Gun-Britt Sundström)
  • 1985 – Stures nya jacka
  • 1985 – Vilda bebin får en hund (text de Barbro Lindgren)
  • 1989 – Fem feta cirkusgrisar (text: Ulf Nilsson)
  • 1990 – Elsas hemlighet
  • 1995 – Lilla lokomotivet Rosa (text de Barbro Lindgren)
  • 1996 – Olycksfågeln Evert (text: Eva Bexell)
  • 1997 – Andrejs längtan (text de Barbro Lindgren)
  • 1998 – Malla handlar
  • 2001 – Pompe går i skogen (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2002 – Mannen, damen och något i magen (juntament amb Kim Fupz Aakeson)
  • 2002 – Julia vill ha ett djur (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2002 – Mest om Anton (juntament amb Sten Wistrand)
  • 2002 – En dag med Johnny (juntament amb Bo R. Holmberg)
  • 2002 – Stora boken om den vilda bebin (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2003 – Alva och familjen låtsas (juntament amb Johanna Nilsson)
  • 2003 – Malla cyklar
  • 2004 – Sniff sniff (juntament amb Haruko Östergren)
  • 2004 – När farfar blev ett spöke (juntament amb Kim Fupz Aakeson)
  • 2004 – Rosas sånger (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2004 – Max bil (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2004 – Sniff i snön (juntament amb Haruko Östergren)
  • 2004 – Linnea och snömannen (juntament amb Bo R. Holmberg)
  • Eva Eriksson, Il·lustració per a un calendari, Gotlands Museum
    2005 – Det var tur (juntament amb Thomas Halling)
  • 2005 – Dollans dagis (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2005 – Ännu mer om Anton (juntament amb Sten Wistrand)
  • 2006 – Max lampa (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2006 – Max kaka (juntament amb Barbro Lindgren)
  • 2012 – Jul i Stora Skogen (juntament amb Ulf Stark)
  • 2017 – Räven och Tomten (text: Astrid Lindgren, a partir d'un poema de Karl-Erik Forsslund)

Premis

[modifica]
  • 1981: Placa d'Elsa Beskow [8]
  • 1981: Expressens Heffalump
  • 1983: placa infantil de BMF (juntament amb Ulf Nilsson) per Little Sister Rabbit
  • 1985: Placa infantil de BMF (juntament amb Viveca Lärn) per We sneak in Enoch
  • 1986: Beca Raben & Sjogren
  • 1998: Placa Infantil BMF per a Malla's
  • 1999: Knut V Pettersson -stipendiat
  • 2001: Premi Astrid Lindgren
  • 2006: Premi Ottilia Adelborg
  • 2008: Premi Emil
  • 2014ː Premi del llibre infantil del Rin del Nord-Westfalia[9]
  • 2016ː Premi cultural de la Regió de Halland.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Eva Eriksson» (en suec). sfi.se. [Consulta: 1r maig 2015].
  2. Anders Ekström. «Med respekt för små barn» (en suec). Sydsvenskan, 23-02-2007. Arxivat de l'original el 19 April 2015. [Consulta: 16 gener 2015].
  3. «Eva Eriksson» (en castellà). Galimatazo Editorial. [Consulta: 24 març 2024].
  4. «Svenska barnboksakademins tidigare ledamöter» (en suec). Swedish Academy for Children's Books. [Consulta: 16 gener 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Lagerström, Louise. «Eva Eriksson» (en suec). Nordic Women in Film, 2019. [Consulta: 27 març 2024].
  6. «Playa eller Akta den gnistrande blanka ytan» (en suec). Filmarkivet.
  7. «Alla döda små djur» (en suec). Cinema i Escola. [Consulta: 27 març 2024].
  8. «Sveriges biblioteks utmärkelser». Arxivat de l'original el 2017-01-17. [Consulta: 9 agost 2016].
  9. «Eva Eriksson» (en alemany). Moritz Verlag. [Consulta: 27 març 2024].

Enllaços externs

[modifica]