Eveli Burrull i Brusosa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEveli Burrull i Brusosa
Biografia
Naixement 1877
Badalona
Mort 1942
Activitat
Ocupació Pianista, director d'orquestra i compositor
Instrument piano
Modifica dades a Wikidata

Eveli Burrull i Brusosa (Badalona, 1877 - 1942) fou un pianista, director d'orquestra i compositor català.

Va ser director del Teatre Eldorado de Barcelona, rebent la Creu de Cavaller de la Reial Orde d'Isabel la Catòlica mentre era director del teatre, el maig de 1919.[1]

Va formar part del Quintet Toldrà l'any 1926, juntament amb Eduard Toldrà (violí), Miquel Camprubí (violí), Emilià Abadal (violoncel) i Joan Sendra (contrabaix).[2][3]

En acabar la Guerra Civil espanyola, l'Eveli Burrull va tornar a formar part del sextet de l'Eduard Toldrà.[4] Fou inclòs en un expedient del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, acusat de comunista i maçó.[5]

Obres[modifica]

Va ser autor de les següents cançons:

  • El dijous del Turó (ca. 1917), lletra de Faust Casals.[6]
  • Sultana sindicalista (ca. 1919), lletra d'Enrique Nieto Molina, música conjuntament amb Vicente Quirós.[6]
  • ¡Pide! (ca. 1919), cançó lletra de Ramuncho (Ramón Bertrán Reyna).[7]
  • Por tus caricias (ca. 1919), cançó, lletra de Pedro Puche Lorenzo.[6]
  • Els focs artificials i Los fuegos artificiales (ca. 1919), amb texts en català i castellà de Joan Casas i Vila, música conjuntament amb Vicente Quirós.[6]
  • Els mossos de l'esquadra (ca. 1921), amb texts de Joan Casas i Vila, música conjuntament amb Vicente Quirós.[6]
  • La tuna estudiantil (ca. 1921), música conjuntament amb Joan Costa, lletra d'Enrique Nieto de Molina.[6]
  • ¡Espera! (ca. 1925), lletra de Pedro Puche Lorenzo.[6]
  • Muñeca de trapo (1927), lletra de Pérez Capo.[6]
  • Jamalaja (ca. 1927), cuplet amb text d'Ernesto Tecglen.[6]
  • La novia española (ca. 1927), amb text d'Alfonso Jofre de Villegas.[6]

També va escriure música per a l'escena:

  • La filla del comandant (1900), amb lletra de Francesc Xavier Parés, estrenada al Casino Liceo de Barcelona l'11 de març de 1900.[8]
  • Barcelona al dia (1904), sarsuela (capritx còmic-líric) en un acte, text de Jacint Capella, estrenat al Teatre Novetats de Barcelona el 23 de setembre de 1904.[9]

Referències[modifica]

  1. «Informaciones de Barcelona». La Vanguardia, 18-05-1919, pàg. 4.
  2. La Vanguardia, 30-09-1926, pàg. 10.
  3. La Vanguardia, 16-06-1927, pàg. 10.
  4. «1937-1943: the search for light after the devastating Spanish civil war». eduardtoldrasoler.info.
  5. «"Ficha de encausado de Evelio Burrull Brusosa"». Ministeio de Educación, Cultura y Deporte - Portal de archivos españoles.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 6,9 «Burrull, Eveli 1877-1942». WorldCat.org.
  7. «¡Pide!». Biblioteca Nacional d'Espanya.
  8. «Novas». Gent Nova, 18-03-1900, pàg. 7.
  9. Imprempta F. Badia. Barcelona al dia, 1904. 

Enllaços externs[modifica]