Fàbrica Godó i Trias
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i recinte  | |||
| Construcció | 1903 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català arquitectura modernista | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) | |||
| Lloc | Gran Via de les Corts Catalanes, 80-90 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20683 | |||
La Fàbrica Godó i Trias, coneguda popularment com Can Trias,[1] és un recinte industrial de l'Hospitalet de Llobregat, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2]
Història
[modifica]
El 1903, Pilar Romeu i Torrents (†1936), vídua de Jaume Trias, va promoure la construcció d'una fàbrica de filats i teixits de jute sota la raó social Vídua i Fills de Jaume Trias al prat de les Sangoneres, una zona travessada per recs on apareixien aquests paràsits.[3][1] El seu pou, que explotava l'aqüífer profund del delta del Llobregat, va ser el primer d'ús industrial a la zona.[3][2][4] L'empresa es va presentar a l'Exposició Internacional de 1929, i cap al 1930 començà a fabricar filats i teixits de cànem i, amb menor proporció, de cotó.[3][4] El 1946 es va fusionar amb Godó i Cia (El Cànem), donant lloc a la nova societat Godó i Trias SA, amb un capital de 50 milions de pessetes.[5][3][6] La producció es mantingué a l'Hospitalet, i també s'obrí una segona fàbrica a Sant Feliu de Guíxols, que tancà el 1973.[5]
Als anys 1970, Can Trias va servir de decorat per a la sèrie de televisió «La saga dels Rius»,[3][4][7] i finalment, va tancar a començament de la dècada del 1980,[5] llogant les instal·lacions a petites empreses i magatzems.[3] El 2002, l'Ajuntament de l'Hospitalet va iniciar l'expropiació del recinte fabril, afectat pel «Pla especial d'ordenació viària de la Granvia en el tram comprès entre el carrer de l'Alhambra i el carrer de Can Tries», i el 2010 es va anunciar que seria rehabilitat per a acollir un centre innovador vinculat a la gastronomia i l'alimentació, mitjançant un conveni entre l'Ajuntament i el Consorci per a la Reforma de la Granvia, integrat al 50% pel consistori i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i que ja s'havia encarregat de la remodelació de la plaça d'Europa i els voltants per a convertir-los en el nou districte econòmic de la ciutat.[3] El 2017 es va anunciar que podria acollir un centre de medicina tradicional xinesa, amb una inversió de 80 milions d'euros, però finalment no es va realitzar.[8]
El 2022, els promotors de l'Hermitage Barcelona hi plantejaren un gran projecte museístic d'art físic i digital anomenat The Factory Museum, ja totalment desvinculat del museu rus, que acolliria exposicions immersives, històriques i contemporànies, a més d'un centre d'investigació i espais destinats a artistes.[9] Finalment, el febrer del 2025, el ple de l'Ajuntament va aprovar-ne la cessió per 50 anys al fons voltor Stoneweg, que gestiona el futur museu Thyssen Bornemisza al palau Marcet de Barcelona.[10]
Arquitectura
[modifica]La fàbrica original, d'estil modernista, va ser projectada per l'enginyer industrial Ferran Junoy i Vernet (Girona, 1862- Barcelona, 1932),[11][3][7] tot i que una part fou enderrocada el 1935 per a l'obertura de l'autovia de Castelldefels (actual Granvia de l'Hospitalet).[3][7] Entre 1960 i 1964, els arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà hi van projectar una ampliació de caràcter més racionalista.[3][2][4][7]
Consta d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per una petita torre de base quadrada emmerletada, on es trobaven les calderes de vapor, i al costat, la xemeneia.[4][7][3] A la banda de ponent, i separades de les naus centrals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives.[4][7] Els paraments són d'obra vista, amb motius geomètrics de caràcter modernista a les naus antigues, on les cobertes són de teules (excepte on s'han substituït) a dues vessants, i a les naus de 1960-1964, de fibrociment amb forma de dents de serra.[4][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Can Trias». Nomenclàtor nou. Ajuntament de l'Hospitalet.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fàbrica Godó i Trias». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «VIUDA E HIJOS DE JAIME TRIAS – FÁBRICA DE HILADOS DE YUTE». Provenzana (blog). Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, 11-01-2012.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Fàbrica Godó i Trias». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cabana, 1992.
- ↑ Plafó informatiu al CUESB.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Béns protegits: Quadern 5, fitxa 28». Pla especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat, 2001.
- ↑ «L'antiga fàbrica Godó i Trias serà la seu del futur centre de medicina xinesa». Diari Ara, 12-12-2017.
- ↑ Molina, Miquel «Los promotores del Hermitage planean un museo inmersivo en l'Hospitalet». La Vanguardia, 13-10-2022.
- ↑ «El museu de la fàbrica Godó i Trias: un futur centre cultural sota terra». L'H digital, 10-02-2025.
- ↑ «Ferran Junoy, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Els Godó i el jute». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
[modifica]
- «Fàbrica Jaume Trias i Compañía (després Godó i Trias)». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.