Fàbrica de cardes de Gregori Deu
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Fàbrica  | ||||
| Arquitecte | Josep Oriol i Bernadet | ||||
| Construcció | 1848 | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Sant Bertran, 14 i Santa Madrona, 16 | ||||
| |||||
La fàbrica de cardes de Gregori Deu era un edifici situat als carrers de Sant Bertran i Santa Madrona del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
Gregori Deu i Isamat provenia d'una família d'assaonadors d'Olot,[1] i el 1849 tenia una fàbrica de cardes al carrer Nou de la Rambla, 69 (modern 72).[2][3] El 1848, va demanar permís per a construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos als carrers de Sant Bertran i Santa Madrona, segons el projecte de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet.[4][5][6]
El fabricant, que ja havia obtingut la medalla de plata a l'Exposició de Madrid del 1845, la tornà a guanyar el 1850 i meresqué els elogis del cronista: «[...] es notable el arreglo, uniformidad y firmeza de las púas, su finura y simetría, la igualdad y buen orden de las líneas que forman, y su inclinacion simétrica, describiendo todas el mismo ángulo, con la cinta de cuero, y cortado á igual altura. No es ménos de encarecer el esmero con que se ha procurado dar á la cinta de cuero el mismo espesor en todas sus dimensiones, y al alambre empleado la conveniente dureza y elasticidad, sin que le haga saltar la resistencia que le oponen las materias sometidas á su accion.»[7][8]
Segons Cabana, la fàbrica era proveïdora de la majoria de les filatures de cotó a l'Estat espanyol i tenia dipòsits a Cartagena, Ezcaray, Ciutat de Mallorca i Béjar, des d'on exportava a la veïna Portugal.[8] El 1857, Deu abandonà el negoci i es retirà a la seva finca, situada al Cabezo de Vista Alegre de Ceutí (Regió de Múrcia).[9]
El 1855 es va constituir la societat Manufacturera de cardas y otros objetos de cuero, amb un capital de 400.000 duros[10] i domicili al mateix edifici.[11] El 1860, es presentà a l'Exposició de Barcelona amb cardes per a cotó i per a llana, corretges de transmissió i pell adobada per a calçat. El cronista Francesc Josep Orellana hi feia constar la seva preocupació pel futur d'aquesta indústria, amenaçada per la competència estrangera: «es sensible que la introduccion de placas y cintas extranjeras, por lo módico de los derechos que adeudan, haga decaer á esta importante industria.»[12][13] El 1862, l'empresa cesà les activitats[13] i l'edifici fou subhastat.[14]
El 1882 hi havia la fàbrica de pianos de Raynard i Maseras,[15] i el 1891 s'hi va instal·lar la fàbrica de capses de cartró, fusta i mostraris de Joan Rabaseda.[16][17] El 1900 hi havia la fàbrica de cables i ailladors elèctrics La Eléctrica Española, de Joan Junyent.[18]
Finalment, va ser enderrocada a la dècada del 1960 per a construir-hi l'actual bloc de pisos.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Genealogía del nombre Ysamat, 1888, p. 25, 32.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 391.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 13. AMCB, 1853.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 329 C, 10-4-1848.
- ↑ 5,0 5,1 Caballé i Gonzàlez, 2017.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 152, 319.
- ↑
- ↑ 8,0 8,1 Cabana, 1992a.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 03-05-1857, p. 3588.
- ↑ Boletín oficial del Ministerio de Fomento, Volum 14, 1855, p. 495.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 182, 284, 319.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 180.
- ↑ 13,0 13,1 Cabana, 1992b.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 23-09-1862, p. 8514.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 29 (anuncis).
- ↑ La Dinastía, 11-01-1891, p. 1.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 63 (anuncis).
- ↑ Industria e invenciones, 20-10-1900, p. XI (anuncis).
Bibliografia[modifica]
- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-22 (Fàbrica Gregori Deu). Ajuntament de Barcelona, 1-2018.
- Cabana, Francesc «Les cardes dels germans Deu». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Cabana, Francesc «La Manufacturera de Cardes i Altres Objectes de Cuir SA». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Marín Mateos, José Antonio. Gregorio Deu e Isamat. Un republicano catalán en Ceutí (1853-1889). Ayuntamiento de Ceutí, 2003.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa de Gregori Deu i Isamat a Ceutí (Regió de Múrcia)». Región de Murcia Digital.