Fàbrica de xocolata de Climent Guàrdia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFàbrica de xocolata de Climent Guàrdia
(es) Guardia (Clemente). Chocolates y pastillaje Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfàbrica
negoci Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballxocolata Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1824
Data de dissolució o abolició1918 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La fàbrica de xocolata de Climent Guàrdia fou un obrador del segle xix que restà en l'oblit fins que va ser redescobert el 2024, durant unes obres en un edifici de propietat municipal a la plaça de la Llana, 23 de Barcelona, destinat a habitatges assistits.[1][2][3][4] La identificació fou possible gràcies a la troballa d'una placa de plom on apareixia el nom i que havia servit per a fer-ne les etiquetes.[1][2] L'edifici havia format part d'una finca més gran d'origen medieval, on va estar instal·lat l'Hostal de Sant Pere.[1][5]

Història[modifica]

Segons la Guía general de Barcelona del 1849 i El Consultor del 1857, la fàbrica de xocolata de Joan Guàrdia era situada al carrer dels Carders, 29 (antic 39),[6][7] i desaparegué uns anys després. El Consultor del 1863 registra l'abaceria de Climent Guàrdia (possiblement membre de la mateixa família) al carrer del Portal Nou, 21.[8] Hi tenia un obrador de xocolata, traslladat el 1875 a la plaça de la Llana, 23,[9][10][11] on el 1880 va sol·licitar la legalització d'un motor de gas.[12]

La seva fàbrica estava especialitzada en mòltes particulars, xocolata a la vainilla[13] i xocolata a la pedra,[14] i durant la visita de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena a l'Exposició Universal de Barcelona el 4 de juny de 1888, el Palau de Ciències va acollir una munió de regals presentats pels expositors per tal que els destinés a qui ho necessités, entre ells un ramell de xocolata de Climent Guàrdia, que va despertar el seu interès i que va ser destinat a beneficència.[15]

Climent Guàrdia i Espaulella[16] va morir el 29 d'agost del 1903,[17][18] i fou succeït en el negoci pel seu fill Joan Guàrdia i Vilavendrell[19][20] (†1918),[21][22] que el 1906 va demanar permís per a substituir un motor de gas per un d'elèctric de 3,5 CV.[23][24]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Una fàbrica de xocolata del s. XIX amagada al subsol d’un edifici en rehabilitació a Ciutat Vella». Servei de premsa. Ajuntament de Barcelona, 09-02-2024.
  2. 2,0 2,1 Aguilar, Xavi. «Unes obres a la plaça de la Llana descobreixen una antiga xocolateria». El Punt Avui, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
  3. «Troben una fàbrica de xocolata del segle XIX oblidada en un palau medieval de Barcelona/». 324cat, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
  4. Mira, Gerard. «Descobreixen una fàbrica de xocolata del segle XIX en unes obres al Gòtic». Tot Barcelona, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
  5. Veclus, 2000.
  6. Guía de Barcelona, 1849, p. 264. 
  7. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 172, 310. 
  8. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 124, 235. 
  9. Diario de Barcelona (edición mañana), 19-03-1875, p. 2911. 
  10. Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 500. 
  11. Anuario-Riera, 1896, p. 261. 
  12. Diario de Barcelona (edición mañana), 27-11-1880, p. 13892. 
  13. «Fábrica de chocolates de Clemente Guardia». La Vanguardia, 17-08-1891, pàg. 3 [Consulta: 9 febrer 2024].
  14. «Fábrica de chocolates de Clemente Guardia». La Vanguardia, 16-03-1893, pàg. 3 [Consulta: 9 febrer 2024].
  15. «La Corte en Barcelona. En la Exposición». El Anunciador: boletín comercial, 66, 05-06-1888, pàg. 4.
  16. «CLIMENT GUARDIA ESPAULELLA». geneanet. Montse Rotllant Vilavendrell.
  17. La Publicidad (edición Mañana), 08-10-1903, p. 1. 
  18. El Diluvio, 08-10-1903, p. 12. 
  19. Anuario-Riera, 1908, p. 905. 
  20. Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 19. 
  21. «Participacions de defunció». La Veu de Catalunya (edició vespre), 10-12-1918, pàg. 4.
  22. «JOAN GUARDIA VILAVENDRELL». geneanet. Montse Rotllant Vilavendrell.
  23. AMB, Q1270 Foment 3041/1906, 17-12-1906.
  24. Caballé i GonzàlezNolasco, 2000, p. 49.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]