Fígaro

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fígaro (tipus))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeFígaro
Figaro.jpg
Tipus personatge humà de ficció
heroi nacional
operatic character Tradueix
Creat per Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
Context
Present a l'obra El Barber de Sevilla, Les Noces de Fígaro, The Guilty Mother Tradueix, El barber de Sevilla, Les noces de Fígaro i Q3793081 Tradueix
Dades
Sexe home
Ocupació ajudant de cambra
Altres
Equivalent Figaro Tradueix, Figaro Tradueix i Figaro Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Estàtua de Jean Barnabé Amy on veiem Fígaro amb robes clàssiques de Sevilla i portant una guitarra

Fígaro va ser un personatge creat per Beaumarchais en la seva trilogia dramàtica El barber de Sevilla, Les noces de Fígaro i La mare culpable.

Amb el vestit de barber és el lacai del comte d'Almaviva. Tot i que li han buscat molts pares, Beaumarchais n'és el veritable; els enemics de l'autor van pretendre que s'havia retratat ell mateix en aquell cèlebre personatge, amb el qual no deixava de fer justícia a la seva habilitat i al seu enginy. Fígaro és sempre superior als esdeveniments; lloat pels uns i denigrat pels altres, gaudeix del bon temps i sap posar bona cara als contratemps; es burla dels necis i desafia els malvats; se'n riu de tot per no haver de plorar, i és víctima de les circumstàncies, del seu naixement i de la calúmnia. És conscient de la seva vàlua. Ha tingut tota mena d'oficis, però com que no ha tingut ni protectors ni diners, i com que no pot ser res més, es converteix en un filòsof cínic, burleta i insolent. La seva arma és l'enginy, que talla i punxa. Se'n riu de les ridiculeses i dels prejudicis, i desemmascara les hipocresies amb paraules esmolades, agosarades i desconcertants, impregnades d'un cert matís d'amargor, però sense gens ni mica de fel. A Les noces de Fígaro, ja no és el mateix que a El barber de Sevilla, ja no treballa en benefici dels altres; ja no intriga per amor a la intriga, ho fa per treure'n un profit propi. I encara és més gran la diferència quan pensa que és traït i perd la seva alegria, a voltes fictícia, que fins llavors l'ha sostingut, i exhala queixes contra tot i tothom, fins que es desfà l'engany i triomfa definitivament.

El monòleg en què plora les seves desgràcies va fer que el públic d'aquell temps (1778) veiés en la comèdia molt més del que en realitat hi havia i va ser considerada una obra subversiva, destructora de tota autoritat, i Fígaro es va convertir en un personatge popular, portaveu de les reivindicacions burgeses. Es van exaltar les seves belles qualitats i es van oblidar els seus defectes. Es pot dir que va ser l'heroi teatral de la Revolució.

Música[modifica]

Fígaro va donar peu a moltes òperes. Les més famoses són:

Bibliografia[modifica]