FF de la Verge
FF de la Verge (FF Virginis) és un estel de magnitud aparent +7,12 a la constel·lació de la Verge que s'hi localitza 3º al nord de φ Virginis.[7] S'hi troba, d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 347 ± 24 anys llum de distància del sistema solar.
FF de la Verge és un estel blanc de tipus espectral A2p, on la «p» indica que és un estel químicament peculiar.[7] La seva temperatura efectiva és de 9.330 - 9.500 K[8] i la seva lluminositat és 32 vegades major que la lluminositat solar.[9] Té un radi 2,15 vegades més gran que el del Sol i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 3 km/s, completant una volta cada 130 dies.[10] La seva massa és entre 2 i 2,3 vegades major que la massa solar però no existeix consens quant a la seva edat; mentre una font assenyala una edat de només 11 milions d'anys, una altra eleva aquesta xifra fins als 114 milions d'anys.[11]
FF de la Verge és una variable Alpha² Canum Venaticorum que presenta una variació de lluentor de 0,06 magnituds.[12] El seu espectre mostra línies d'absorció fortes de crom i estronci i, com és característic d'aquesta classe de variables, té un gran camp magnètic (<Be> = 1.859 G).[13] Aquest estel també és conegut com a Estel de Preston, ja que va ser l'astrònom George W. Preston qui el 1970 va posar de manifest que el seu camp magnètic i el seu espectre eren variables, així com que els elements més pesats es concentren a les regions on el camp superficial és més intens.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 «V* FF Vir -- Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ Netopil, M.; Paunzen, E.; Maitzen, H. M.; North, P.; Hubrig, S. «Chemically peculiar stars and their temperature calibration». Astronomy and Astrophysics, 491, 2, 2008. pp. 545-554.
- ↑ Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
- ↑ Hubrig, S.; North, P.; Schöller, M. «Evolution of magnetic fields in stars across the upper main sequence: II. Observed distribution of the magnetic field geometry». Astronomische Nachrichten, 328, 6, 2007. p. 475.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
- ↑ «FF Vir» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ Bychkov, V. D.; Bychkova, L. V.; Madej, J. «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields - II. Re-discussion of chemically peculiar A and B stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 394, 3, 2009. pp. 1338-1350.
- ↑ Preston, George W. «The Large Variable Magnetic Field of HD 126515 and its Implications for the Rigid-Rotator Model of Magnetic Stars». The Astrophysical Journal, 160, 1970. p. 1059.