Falaris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFalaris
Pierre Woeiriot Phalaris.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VII aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Falaris (en llatí Phalaris, en grec antic Φάλαρις) fou tirà d'Agrigent, famós per la seva crueltat.

Va governar en una època incerta, però es considera que va ser circa l'any 570 aC. Segurament va néixer la ciutat d'Agrigent encara que algunes fonts diuen que era originari de l'illa d'Astipàlea des d'on va arribar a Sicília com a exiliat. No se sap ben bé com va arribar al poder però una tradició diu que es va dedicar al comerç i amb els diners que va acumular va construir un temple que en realitat era una fortalesa que va fer servir de base per ocupar el govern amb una força mercenària. Aristòtil diu que tenia un càrrec a l'estat i que finalment va assolir tot el poder. Va governar durant 16 anys. Poliè esmenta diverses anècdotes del seu regnat, i diu que en general va estar en guerres contra els seus veïns estenent el seu poder més sovint per estratagemes que per la força, i entre les ciutats que va dominar hi va haver Himera. Suides diu que el seu poder es va estendre per tota Sicília. Diodor relata la seva mort, però la història que explica sembla massa fabulosa, encara que probablement va ser enderrocat per una revolta popular potser dirigida per Telèmac, ancestre de Teró.

La seva fama de cruel li ve del fet que cremava vives a les seves víctimes en un aparell en forma de brau anomenat Bou de Falaris que la llegenda fa inventat per Pèril (Perillus), el primer a morir a causa del seu invent per ordre del tirà, encara que aquesta història sembla una narració molt posterior. Timeu de Tauromenion, un historiador sicilià, diu que aquest Bou no va existir, i de fet és probable que l'estàtua del brau que existia en èpoques posteriors que van prendre els cartaginesos quan van assaltar la ciutat el 262 aC, i després recuperada pels romans, no fos el Bou original, però això no nega l'existència d'un Bou autèntic. La història sobre aquest brau ja era coneguda en temps de Píndar, que la menciona, i diu que Falaris ja tenia una gran fama com a tirà. Diversos autors el consideren així i Ciceró l'anomena "crudelissimus omnium tyrannorum" (el més cruel de tots els tirans) i fa el seu nom proverbial com a tirà en el pitjor sentit del mot, oposat a la suau tirania de Pisístrat. Però una tradició posterior el va convertir en un tirà suau, forçat a alguns actes de crueltat per les accions dels seus enemics, i protector de la literatura i la filosofia, posició que es va voler avalar amb unes cartes del mateix Falaris que són lògicament espúries.[1]

Referències[modifica]

  1. Phalaris a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 234-236
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falaris