Falsa equivalència
Una falsa equivalència és una fal·làcia informal en la qual es presenta una situació d'equivalència entre dos temes basant-se en un raonament defectuós o fals. Es classifica com una fal·làcia d'incoherència.[1]
Característiques[modifica]
Aquesta fal·làcia es dona quan se suposa que un tret compartit entre dues coses mostra equivalència, però quan l'equivalència no és necessàriament el resultat lògic.[2] La falsa equivalència és un resultat habitual quan s'assenyala una similitud anecdòtica en una simplificació excessiva o amb el desconeixement de factors addicionals. El patró de la fal·làcia és sovint el següent:
| « | Si A és un conjunt que conté c i d, i B és un conjunt que conté d i e, aleshores, com que ambdós contenen d, A i B són iguals. | » |
En una versió encara més enganyosa, d no és necessari que existeixi en ambdós conjunts; només se cita una similitud de dos elements d_1 al conjunt A i d_2 al conjunt B per afirmar l'equivalència entre els conjunts.
| « | Si les pomes i les taronges són fruites, i tant les pomes com les taronges tenen llavors, aleshores, com que ambdues contenen llavors, les pomes i les taronges són iguals.[2] | » |
Exemples[modifica]
Les afirmacions següents són exemples de falsa equivalència:[3]
- "El vessament de petroli del Deepwater Horizon no és més perjudicial que quan el veí fa caure una mica d'oli a terra mentre canvia l'oli del cotxe".
- Aquesta falsa equivalència es basa en la comparació entre coses que difereixen molt en l'ordre de magnitud: Deepwater Horizon va vessar 790 milions de litres de petroli; el veí probablement vessaria menys d'un litre d'oli.
- "Tots dos són fèlids, mamífers de l'ordre dels carnívors, per tant, hi ha poca diferència entre tenir un gat i un jaguar".
- Aquesta falsa equivalència fa una simplificació excessiva dels factors que fan que un animal pugui ser una mascota adequada.
- "Consumir marihuana pot conduir a consumir i adquirir una dependència psicològica de l'heroïna, actuant com a droga d'entrada, de manera que fumar marihuana és com injectar-se heroïna".
- Aquesta falsa equivalència no té en compte la diferència de probabilitat. El consum d'heroïna és més probable que condueixi a una dependència futura de l'heroïna que el consum de marihuana, fins i tot tenint en compte que qui comença a consumir marihuana té més probabilitats de provar l'heroïna que no pas algú que no ha consumit mai marihuana.
Consequències[modifica]
Thomas Patterson, de la Universitat Harvard, va escriure sobre la falsa equivalència utilitzada pels mitjans durant les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016:
| « | Les falses equivalències s'estan desenvolupant a gran escala com a resultat d'una quantitat exagerada de males notícies. Si tot i tothom és retratat negativament, hi ha un efecte d'anivellament que obre la porta als xarlatans. Històricament, la premsa ajudava els ciutadans a diferenciar entre un polític seriós i un farsant. Avui en dia, la cobertura informativa difumina la distinció.[4] | » |
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Phillips, Harry. The Purposeful Argument: A Practical Guide, Brief Edition. Cengage Learning, 2014, p. 129. ISBN 9781285982847.
- ↑ 2,0 2,1 «False Equivalence». Truly Fallacious. Edward Webber. Arxivat de l'original el 2019-05-14. [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ Bennett, Robert "Bo". «False Equivalence». Logically Fallacious. [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ Patterson, Thomas E. «News Coverage of the 2016 General Election: How the Press Failed the Voters». Shorenstein Center. [Consulta: 7 desembre 2016].