Fante
| Altres noms | Fanti |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.900.000 a Ghana.(2004)[1] |
| Autòcton de | Àfrica subsahariana |
| Estat | Ghana  |
| Coordenades | 5° 30′ N, 1° 12′ O / 5.5°N,1.2°O |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües nyo llengües potou-tano llengües tano central | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Akan Orthography Commitee |
| Codis | |
| ISO 639-2 | fat |
| ISO 639-3 | fat |
| Glottolog | fant1241 |
| Linguist List | aka-fan |
| IETF | fat |
El fante (o fanti) és un dels tres dialectes literaris de la llengua àkan, juntament amb el twi i l'akuapem twi. És la llengua local més parlada de la zona central i occidental de Ghana i és parlat en poblacions del centre del sud de Ghana. També hi ha comunitats fantes a la regió Aixanti.
El fante és la llengua de comunicació de molts dels regnes fantes, cadascun dels quals té el seu propi subdialecte: Agona, Anomabo, ABura, Gomua, Oguaa i Ahanta. La majoria dels fantes són bilingües. Entre els parlants de fante més destacats hi ha el Dr. Kwame Nkrumah, John Atta Mills, Maya Angelou, Peter Tukson i Kofi Annan.
Destaca dels fantes la seva tolerància amb l'anglès, llengua de la qual han fet importacions lingüístiques. El seu codi al glottolog és fant1241.[2]
Geolingüística i etnologia
[modifica]Els fantes són els membres del grup humà que parlen el dialecte fante.
L'estat a on viuen la majoria és Ghana, però també n'existeixen minories a Costa d'Ivori i Libèria.[3]
- Ghana - 3.233.000 fantes.
- Costa d'Ivori - 21.000 fantes.
- Libèria - 33.000 fantes
Fantes a Ghana
[modifica]Segons el peoplegroups, la majoria del territori fante està situat a la regió Central i hi ha petites porcions del seu territori a les regions que l'envolten com la regió Aixanti.[4] Segons el joshuaproject, el 62% dels fantes són cristians i el 38% són musulmans.[5]
Fantes a Costa d'Ivori
[modifica]El territori fante de Costa d'Ivori està situat als voltants de la ciutat d'Abengourou, al nord de la regió de Comoé Meridional.[6]
Fantes a Libèria
[modifica]Segons el peoplegroups, els 45.000 fantes liberians viuen a Monròvia i els seus voltants.[7]
Alfabet
[modifica]El fante utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura.
El 1990, l'Oficina de les Llengües de Ghana va editar una ortografia del fante.
| Alfabet fanti[8] | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A | B | D | Ɛ | E | F | G | H | I | K | L | M | N | Ɔ | O | P | R | S | T | U | W | Y | Z |
| a | b | d | ɛ | e | f | g | h | i | k | l | m | n | ɔ | o | p | r | s | t | u | w | y | z |
Números en fante
[modifica]Comptar en Fante
| Número | Nkanee |
|---|---|
| 1 | Kor |
| 2 | Ebien |
| 3 | Ebiasa |
| 4 | Anan |
| 5 | Anum |
| 6 | Esia |
| 7 | Esuon |
| 8 | Awɔtwe |
| 9 | Akrɔn |
| 10 | Du |
| 11 | Dubiako |
| 12 | Duebien |
| 13 | Duebiasa |
| 14 | Duanan |
| 15 | Duenum |
| 16 | Duesia |
| 17 | Duesuon |
| 19 | Duakron |
| 20 | Eduonu |
| 30 | Eduasa |
| 40 | Eduanan |
| 50 | Eduonum |
| 60 | Eduosia |
| 70 | Eduosuon |
| 80 | Eduowɔtwe |
| 90 | Eduokrɔn |
| 100 | Ɔha |
| 200 | Ahaebien |
| 300 | Ahaebiasa |
| 400 | Ahaanan |
| 500 | Ahaenum |
| 600 | Ahaesia |
| 700 | Ahaesuon |
| 800 | Ahaawɔtwe |
| 900 | Ahaakrɔn |
| 1000 | Apem |
| 2000 | Mpemebien |
| 10000 | Mpemdu |
| 1000000 | Ɔpepem |
Referències
[modifica]- ↑ Àkan a l'ethnologue
- ↑ «Dialect: Fante». glottolog. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ «Language: Akan». joshuaproject. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ «People name: Fante of Ghana». peoplegroups. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ «Akan-Fante in Ghana» (en anglès). joshuaproject. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ «People name: Fante in Cote d'Ivoire» (en anglès). peoplegroups. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ «People name: Fante in Liberia». peoplegroups. [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ Language guide: Fante version. Accra: Bureu of Ghana Languages, 1990, ISBN 9964-2-0156-7