Fatima Daas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1995 (28/29 anys) Saint-Germain-en-Laye (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França |
| Formació | Lycée Alfred Nobel Universitat de París 8 |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Fatima Daas (Saint-Germain-en-Laye, 1995) és el pseudònim d'una novel·lista francesa. Es feu famosa el 2020 amb la seua aclamada primera novel·la, La filla petita, traduïda a diversos idiomes.[1]
Trajectòria[modifica]
Naix el 1995 a Saint-Germain-en-Laye, en el si d'una família d'origen algerià. Daas és la darrera dels seus germans. Va créixer sobretot a Clichy-sous-Bois. Quan era adolescent, va descobrir que era lesbiana. Assumeix aquesta identitat, fent-la conviure amb la seua creença en l'islam. Explora aquesta doble identitat en la seua primera novel·la, que fou molt ben rebuda per la crítica el 2020.[2][3]
En l'institut Alfred Nobel, els tallers d'escriptura dirigits per Tanguy Viel reforçaren el seu gust per la literatura. Realitzà un màster en escriptura creativa en la Universitat de París 8 Vincennes – Saint-Denis.[4] Hi conegué Virginie Despentes, la qual cosa suposà per a ella un nou desencadenant, en particular pel seu llibre Teoria King Kong.[5]
En la seua primera novel·la, explora una manera de fragilitat existencial, respecte a les seues diferents identitats, perquè segons ella mateixa "és difícil estar sempre al costat dels altres, mai amb ells, al costat de la seua vida, al costat del plat".[6][7] Aquesta complexitat, però, reforça la seua personalitat. També diu haver decidit no renunciar a cap de les seues identitats.[8]
Ha explicat que començà a escriure per vergonya.[9] En una entrevista amb Le Monde, deia que com a lesbiana podia haver sentit homofòbia interioritzada.[10] A si mateixa, es defineix com a feminista interseccional.[11][12][13][14]
Al juliol i agost de 2021, Daas dirigí el programa de ràdio Ces paroles invisibles en France Inter, en què entrevistà lectors de la seua novel·la que van parlar de la seua relació amb la religió, la seua identitat de gènere, la seua sexualitat i els seus compromisos activistes.
A la fi de 2021, va organitzar una residència d'escriptors en els Ateliers Médicis durant la qual feu tallers d'escriptura amb joves de l'escola de cinema Kourtrajmé sobre com trobar el lloc propi.[15]
Obra[modifica]
- La filla petita, novel·la, Cabaret Voltaire núm. 1, 2021, ISBN 978-8412175387.
Referències[modifica]
- ↑ «La Petite Dernière - Fatima Daas - groupe Libella - Droits étrangers». www.libellagroup.com. [Consulta: 12 abril 2022].
- ↑ Leroy, Fanny. «"La petite dernière" de Fatima Daas» (en francès). www.franceinter.fr, 02-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-05. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Fatima Daas nous parle de son roman “La Petite Dernière"» (en francès). Brut.. [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Homosexualité, islam, rap et Duras : Fatima Daas, une autrice à suivre !» (en francès). Les Inrockuptibles, 18-08-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Fatima Daas : Française et Algérienne, croyante et pécheresse - 28 Minutes - ARTE». Youtube, 25 aout 2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «À l'Affiche ! - Fatima Daas, en quête de nos multiples identités» (en francès). France 24, 08-10-2020. [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Lesbienne, musulmane et banlieusarde: Fatima Daas, l'auteure qui conjugue les identités au pluriel» (en francès). ladepeche.fr. [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «"J'ai décidé de ne renoncer à aucune de mes identités" : dans "La petite dernière", Fatima Daas, se revendique lesbienne, musulmane et banlieusarde» (en francès). Franceinfo, 02-10-2020. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Guillard, Clara. «Fatima Daas : «C’est par la honte que je suis entrée en écriture»» (en francès). Libération. [Consulta: 25 juliol 2021].
- ↑ «Fatima Daas : « La relation avec Dieu est beaucoup plus forte que celle que je peux avoir avec une fille »» (en francés). Le Monde.fr, 20-08-2020 [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Mahrane, Saïd. «Le livre de Fatima Daas vaut mieux qu'une polémique» (en francès). Le Point, 10-09-2020. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ «La révélation Fatima Daas» (en francès). France Culture. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Mediapart, La rédaction de. «Fatima Daas: «Je voulais raconter comment on se construit en se rejetant soi-même»» (en francès). Mediapart. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «L’Irréconciliée : Fatima Daas, entre la loi du groupe et la tyrannie du désir» (en francès). France Culture. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Fatima Daas, la révélation» (en francès). Seine Saint-Denis le magazine. [Consulta: 13 gener 2022].