Faune lleonat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFaune lleonat
Hipparchia semele Modifica el valor a Wikidata

Imago a Sandnes, Noruega
Dades
Hoste
Estat de conservació
Risc mínim
UICN173254 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereHipparchia
EspècieHipparchia semele Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)

El faune lleonat (Hipparchia semele)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució[modifica]

S'estén per gran part d'Europa, d'on n'és endèmica, fins als 63°N a Escandinàvia. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[3][4] Presenta una àmplia distribució a la península Ibèrica, tot i que a la meitat sud es limita a zones de muntanya. A les Illes Balears ha estat citada únicament a Menorca, on existeix un únic exemplar conservat en una col·lecció entomològica local.[5]

Descripció[modifica]

Envergadura alar d'entre 45 i 58 mm.[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'un androconi vellutat negre a l'anvers de l'ala anterior. Anvers de color bru fosc amb una banda de taques taronges a la part exterior, que inclou dos ocels a l'ala anterior i un a l'ala posterior. Revers de l'ala anterior majoritàriament taronja i ala posterior grisenca amb una franja blanquinosa delimitada per dins per una fina línia negra en ziga-zaga.[5]

Hàbitat[modifica]

Divers. Landes, boscos i matollars oberts, zones dunars, zones costaneres amb penya-segats, barrancs i vessants rocallosos assolellats, tant en sòls calcaris com en sòls no calcaris. Rang altiudinal des del nivell del mar fins als 2000 m.[4] L'eruga s'alimenta d'una gran varietat d'espècies de gramínies, com ara Festuca, Koeleria, Agrostis, Bromus o Phleum, entre d'altres.[4]

Període de vol i hibernació[modifica]

Vola en una sola generació entre finals de maig i octubre. Hiberna com a eruga.[5]

Referències[modifica]

  1. «Faune lleonat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 2 març 2024].
  3. «Hipparchia semele» (en anglès). [Consulta: 2 març 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs[modifica]