Faustina Sáez de Melgar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFaustina Sáez de Melgar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Faustina Sáez Soria Modifica el valor a Wikidata
15 febrer 1834 Modifica el valor a Wikidata
Villamanrique de Tajo (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1895 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, traductora, poetessa, periodista, editora Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la, poesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGloria Melgar Sáez Modifica el valor a Wikidata

Faustina Sáez de Melgar (Villamanrique de Tajo, Madrid, 1834 - íd., 1895), escriptora i periodista espanyola, mare de la pintora i fotògrafa Gloria Melgar Sáez.[1]

Biografia[modifica]

Amb nou anys va començar a escriure els seus primers textos literaris, activitat en la qual va persistir malgrat l'oposició del seu pare. Als disset va publicar el seu primer poema en El Correo de la Moda; un any després ja era col·laboradora assídua d'aquesta i d'altres revistes com a Álbum de Señoritas i Ellas. Es va casar amb Valentín Melgar, funcionari de l'Estat que exercirà diversos càrrecs a Espanya i en colònies com Filipines, Cuba o Puerto Rico. Es van traslladar a Madrid; allí va morir el seu primer fill en 1858. En 1859 neix la seva filla Gloria i publica el seu poemari La lira del Tajo i África y España, versos sobre la recent guerra del Marroc. En 1860 va obtenir el seu primer gran èxit amb la novel·la La pastora del Guadiela; des de llavors, convertida en una celebritat, va publicar narrativa extensa amb regularitat i va col·laborar en tota mena de diaris i revistes: El Trono y la Nobleza, La Antorcha, El Occidente, La Aurora de la Vida, El Museo Literario, El Museo Universal, La Iberia, Los Sucesos, La Mujer, La Ilustración de Madrid, El Recreo de las Familias, La Moda Elegante Ilustrada, El Bazar, El Salón de la Moda, El Resumen, La Edad Dichosa, La Discusión, La Época, El Correo de Ultramar (de París), El Siglo (de l'Havana) i La Concordia (de Caracas). Va dirigir a més La Violeta (de Madrid), La Canastilla Infantil i Paris Charmant Artistique (de París). En 1873 neix la seva filla Virginia i en 1880 es trasllada a París.[1][2]

Per la seva activa presència en la cultura del seu temps es va preocupar de tota mena de causes socials i es va sumar al Comitè de Senyores de la Societat Abolicionista Espanyola. Va presidir l'Ateneu Artístic i Literari de Senyores (1869) i va ser vicepresidenta d'honor de la secció femenina de l'Exposició Universal de Chicago (1893). Va ser una activa defensora de l'abolicionisme i l'anomenat feminisme de la diferència. És a dir, no reclamaven l'emancipació femenina, ni la igualtat de drets amb l'home, simplement advocaven per una major educació per a les dones amb l'únic objectiu de poder tenir uns coneixements bàsics per poder tenir converses amb l'espòs, i així no avorrir, ja que consideraven aquest assumpte com el principal responsable de les ruptures matrimonials de l'època .

Escrits[modifica]

Publicista[modifica]

Faustina Sáez de Melgar va ser la fundadora i directora la revista "La Violeta" (1862-1866), publicació de subscripció obligatòria per a les Escoles Normals de Mestres i Escoles Superiors de Nenes, per Real Ordre d'Isabel II. A més va exercir el càrrec de directora en altres publicacions similars com ara:

  • La Mujer,
  • La Canastilla Infantil i[1]
  • Paris charmant artistique, que era una publicació francesa.[3]

Traduccions[modifica]

Faustina va realitzar una gran labor com a traductora destacant entre els seus treballs:[3]

  • Los dramas de la bolsa (1884), de Pierre Zaccone.
  • Los vecinos (1883), de la sueca Fedrika Bremer.
  • La sociedad y sus costumbres (1883, de Madame de Waddeville
  • Flores y perlas (1889), on va traduir diverses composicions poètiques de Carmen Sylva, reina de Romania, algunes de les quals estan recollides en aquest volum.

Poesia[modifica]

  • La lira del Tajo, 1859.

Narrativa[modifica]

  • La pastora de Guadiela(Madrid: Bernabé Fernández, 1860), molt reimpresa.
  • La marquesa de Pinedes (Madrid: Bernabé Fernández, 1861), continuació de l'anterior.
  • Los miserables de España o Secretos de la Corte (Barcelona: Vicente Castanys, 1862-63), 2 vols.
  • Matilde o El ángel de Val de Real (Madrid: Manuel de Rojas, 1862).
  • La higuera de Villaverde. Llegenda tradicional (Madrid: Impremta de Bernabé Fernández, 1860). Conté la seva primera biografia a càrrec de María Pilar Sinués Navarro.
  • Ecos de la gloria. Leyendas históricas (Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1863).
  • Ángela o El ramillete de jazmines (Madrid: R. Vicente, 1865-1866). 3 volums.
  • Adriana o La quinta de Peralta (Madrid: F. de Rojas, 1866).
  • La loca del encinar (Madrid: Impremta J. A. García, 1867).
  • Amar después de la muerte (Barcelona: Impremta Verdaguer, 1867). Segona part de la novel·la Adriana o La quinta de Peralta (Madrid, 1866).
  • La cruz del olivar (Madrid: F. Peña, 1868). Novel·la.
  • "María la cuarterona o la esclavitud en las Antillas" (1868). Text aparegut en La Iberia, en el seu nombre del 24 d'octubre de 1868.
  • Rosa, la cigarrera de Madrid (Barcelona: Impremta Hispana i Juan Pons, 1872 i 1878 [2 vols.]).
  • "El hogar sin fuego" (La Iberia, 18 de juliol de 1876). Va ser traduïda a l'italià (en versió que també va collir un important èxit).
  • La abuelita (Barcelona: Llibreria de Juan i Antonio Bastinos ed., 1877). Relats agrupats sota el pseudònim genèric de "Cuentos de la aldea").
  • Inés, o La hija de la caridad (Madrid: Rojas, 1878 [2 vols.]).
  • Sendas opuestas (Madrid: Rojas, 1878). Al final, una altra narració de l'autora: La bendición paterna.
  • El collar de esmeraldas(Madrid: Pedro Núñez, 1879).
  • El deber cumplido (Madrid: Pedro Núñez, 1879). Al final, la ja citada novel·la de La loca del encinar.
  • Aurora y felicitat (Barcelona: Salvador Manero, 1881). Novel·la costumista.
  • Fulvia o Los primeros cristianos (Madrid, 1889). Novel·la històrica.
  • El trovador del Turia (Memòries d'una religiosa) (Madrid: Impremta de "La Garlanda", 1890). En la mateixa edició es reprodueixen El hogar sin fuego i La bendición paterna.
  • Alfonso el Catolico (Madrid: Fernando Fe, s. a.

Teatre[modifica]

  • Contra indiferencia, celos Madrid: José Rodríguez, 1875, joguina còmica.
  • La cadena rota,(Madrid: F. Macías, 1879). Drama abolicionista en vers.

Articles i assajos[modifica]

  • Deberes de la mujer (Madrid: R. Vicente, 1866).
  • Un libro para mis hijas. Educación cristiana y social de la mujer  (Barcelona: Llibreria de Juan i Antonio Bastinos ed., 1877).
  • Epistolario manual para señoritas (Barcelona: Llibreria de Juan i Antonio Bastinos ed., 1877).

Antologies[modifica]

  • Páginas para las niñas (Barcelona: Impremta de J. Jepús, 1881). Llibre oficial de lectures en l'ensenyament escolar espanyol, per Real Ordre de 20 de desembre de 1886 i 12 de maig de 1885.
  • La semana de los niños (París: Ch. Bouret, 1882). "Lectures instructives per a la infància".
  • Romances históricos y lecturas amenas para los niños de ambos sexos en las escuelas y las señoritas adolescentes (Madrid: Impremta de Ramón Angulo, 1888).
  • Las españolas, Americanas y Lusitanas pintadas por sí mismas (1886).

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana.Espasa-Calpe S.A. Madrid. 1926. Volum LII. Pàg. 1211-1212
  2. ↑ Sáez de Melgar, Faustina (ca. 1834-1895).[1] Consulta 24 de març de 2016
  3. ↑ 3,0 3,1 Gices XIX. Faustina Sáez de Melgar. Universidad Autónoma de Barcelona

Bibliografia[modifica]

  • Carmen Simón Palmer, Escriptores espanyoles del segle XIX. Manual biobibliográfico (Madrid: Castalia, 1991).
  • Blanco, Alda, Escriptores virtuoses: Narradores de la domesticidad en l'Espanya isabelina, Universitat de Granada-Institut d'Estudis de la Dona, 2001.
  • García Jáñez, F., «Faustina Sáez de Melgar; escriptora i “àngel de la llar”, imatge plàstic-literària», Societat de Literatura Espanyola del Segle XIX, III Col·loqui: Lectora, heroïna, autora (La dona en la literatura espanyola del segle xix) (Barcelona, 23-25 d'octubre de 2002), ed. V. Trueba, I. Rubio, P. Miret, L.F. Díaz Larios, J.F. Botrel i L. Bonet, Barcelona, Universitat de Barcelona, PPU, 2005, pàg. 135-148.
  • Hibbs-Lissorgues, Solange, «Escriptores espanyoles entre el deure i el desig: Faustina Sáez de Melgar (1834-1895), Pilar Sinués de Marco (1835-1893) i Antonia Rodríguez de Ureta», La dona de lletres o la letraherida. Discursos i representacions sobre la dona escriptora al segle xix, ed. Pura Fernández i Marie-Limita Ortega, Madrid, Consell Superior de Recerques Científiques, 2008, pàg. 325-343.
  • Sánchez Crida, Íñigo, Galeria d'escriptores isabelines. La premsa periòdica entre 1833 i 1895, Madrid: Càtedra-Institut de la Dona, 2000.
  • Sánchez Crida, Íñigo, «El nacionalisme liberal i el seu textualización en les lletres peninsulars del segle XIX: el cas de Faustina Sáez de Melgar (1835-1895) i Benito Pérez Galdós (1843-1920)», Revista Hispànica Moderna, LIV.1 (2001), pàg. 5-30.
  • Simón Palmer, María del Carmen, Escriptores espanyoles del segle XIX. Manual bio-bibliogràfic, Madrid: Castalia, 1991.
  • Soubsol, Laure, «Sáez de Melgar, Faustina», Diccionari històric de la traducció a Espanya, ed. Francisco Lafarga i Luis Pegenaute. Madrid: Gredos, 2009, p. 999.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Faustina_Sáez_de_Melgar&oldid=32855600»