Federació Catalana de Coloms Missatgers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFederació Catalana de Coloms Missatgers
Dades
Nom curtFCCM
TipusFederació esportiva
Història
Creació1935
Activitat
Àrea d'operacióCatalunya
Organització i govern
Seu 
PresidentJosep Maria Corona Fayos

Lloc webhttp://www.colomsmissatgers.cat
Modifica les dades a Wikidata

La Federació Catalana de Coloms Missatgers és l'organisme rector de la pràctica dels coloms missatgers a Catalunya. Forma part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. .[1]

Història[modifica]

Tot i que els coloms missatgers existeixen des de les més antigues civilitzacions, l'activitat esportiva reglamentada de la columbofília no va tenir lloc fins al segle XIX, encara que sempre molt lligada a l'activitat militar. A Catalunya i Espanya el tret de sortida el va donar la fundació, el 1890, de la Societat Columbòfila de Catalunya 18 anys després que el publicista Nil Maria Fabra importés vint-i-quatre parelles de coloms missatgers des de Bèlgica i instal·lés el primer colomar a Barcelona. Sota la presidència de Diego de la Llave, el naixement de la Societat Columbòfila de Catalunya va donar peu a la posterior creació de les de València i Múrcia i, el 7 de setembre de 1894, a la fundació de la Federación Colombófila Española. Malgrat que a Catalunya van sorgir altres societats columbòfiles com la Societat Columbòfila Missatgera Mataró (1894), el Grup Columbòfil Català (1902), la Societat Columbòfila la Paloma Sport (1926), la Societat Columbòfila Bètula Missatgera de Badalona (1930), i fins i tot el 1934 es va crear un precedent, durant la Segona República Espanyola, anomenat Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes, la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, però, no va arribar fins al 17 de juny de 1935, quan va ser constituïda oficialment sota la presidència de Lluís Arimon. El mateix 1935 es va fundar la Societat Columbòfila Missatgera de Sants, però l’esclat el 18 de juliol de 1936 de la Guerra Civil Espanyola, malgrat que no va paralitzar l'activitat administrativa de la federació, que va funcionar amb una comissió gestora, sí que va afectar les aviades. I el mateix va passar després amb la Segona Guerra Mundial, que va provocar que les entitats dels països europeus afectats pel conflicte bèl·lic tampoc enviessin les seves aviades al territori espanyol entre 1939 i 1945. Malgrat això, entre 1940 i 1942 totes les societats catalanes van repoblar els seus colomars i van reiniciar de mica en mica la seva activitat. Una activitat que a partir de 1943 va quedar protegida en ser declarada la Real Federación Colombófila Española d’utilitat pública. En l’Espanya franquista, la columbofília depenia molt més de les autoritats militars que de les esportives. De fet, la Federació Columbòfila Catalana era considerada com una delegació de l’Espanyola, estava integrada dins de la IV Regió Militar i depenia del govern Militar malgrat que estava regulada per la Delegación Nacional de Deportes. I en virtut d’aquesta situació, els presidents de la Federació Columbòfila Catalana eren al mateix temps delegats de la Federació Espanyola en la IV Regió Militar. Aquesta dualitat i dependència de les autoritats militars va durar encara molts anys, fins i tot després de l’arribada de la democràcia i la creació del Consejo Superior de Deportes. Durant el franquisme, la Federació Columbòfila Catalana va ser la capdavantera de l’estat espanyol i Catalunya va acollir esdeveniments importants com el V Congrés Internacional i l'Olimpíada Columbòfila el 1955 o la I Exposició Nacional de 1966, just quan va canviar el seu nom pel de Federació Catalana d'Associacions de Coloms Missatgers durant tres anys. El 1982, ja traspassades les competències d’esport a la Generalitat de Catalunya, la Federació Columbòfila Catalana va recuperar l’entitat jurídica pròpia i Lluís Fernández de Retana, membre d’una família de gran trajectòria columbòfila, en va ser el seu primer president. Durant tots aquests anys, la columbofília catalana s’ha especialitzat en soltes de llarga distància i la federació i els seus afiliats han aconseguit els títols de campió d’Espanya en totes les modalitats i també dos títols de campió del món a càrrec de Carlos Márquez, que també ha estat president de la Federació Espanyola i de la Internacional, i un títol de campió d’Europa de Juan Montoya.[2][3]

Presidents[modifica]

Lluís Codina Arimon (1935-1936)[modifica]

Sorgit de la Reial Societat Columbòfila de Catalunya, de la Junta Directiva de la qual era vocal l’any 1935, va ser el primer president de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, la primera seu de la qual va ser al carrer Ferran de Barcelona. Va presidir la federació durant un any, i en el període de la Guerra Civil, entre 1936 i 1939, es va mantenir com a president d’una comissió gestora. També va formar part de la Societat Columbòfila la Paloma Sport, posteriorment convertida en Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i en l’actual Club Columbòfil Missatgera Barcelona, i de la Bètula Missatgera de Badalona.

Domingo Fusté Bessó (1939-1940)[modifica]

Membre fundador i primer president l’any 1926 del Club Columbòfil Missatgera Barcelona sota el nom de Societat Columbòfila la Paloma Sport, Domingo Fusté va presidir la Federació Columbòfila Catalana entre 1939 i 1940. És considerat el fundador de la Missatgera Barcelona perquè va presidir l’assemblea constitutiva i va ser elegit primer president d’aquesta entitat que va néixer el 26 de maig de 1926. Posseïdor d’un colomar al barri de Gràcia, durant els anys vint i trenta va participar en nombrosos concursos de coloms missatgers.

Antoni Argullós Soler (1940-1942 i 1960-1966)[modifica]

Secretari de la Junta Directiva de la Societat Catalana d’Otorinolaringologia, va ser president de la federació i delegat de la Federació Espanyola a la IV regió militar en dues etapes, la primera entre 1940 i 1942 després d’haver estat tresorer de la seva primera Junta Directiva, i la segona entre 1960 i 1966 després d’un altre període com a vicepresident. Soci des de 1926 i secretari a partir de 1930 de la Reial Societat Columbòfila de Catalunya, membre fundador de l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes l’any 1934 i president de la Societat Columbòfila Missatgera Barcelona durant 26 anys (1934 a 1960), també va ser un habitual participant i promotor de concursos de coloms missatgers, així com un actiu conferenciant en aquesta matèria.

Sebastià Cequiel Martínez (1942-1950)[modifica]

Actiu competidor i guanyador de prestigiosos concursos, propietari d’un colomar i directiu de la Reial Societat Columbòfila de Catalunya, va presidir la federació. Va entrar a formar part l’any 1932 de la Junta Directiva de la Reial Societat Columbòfila de Catalunya com a comptador i president de la seva comissió de concursos, i a partir de 1935 va ser el president de l’entitat. El 1934 també va ser membre fundador de l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes i de 1945 a 1947 es va convertir en president en funcions de la Federació Espanyola després de la mort de José Antonio Estopiñá. Durant el seu mandat, a principis de 1948 la federació va ser la primera de l’estat espanyol a divulgar l’afició als coloms missatgers per mitjà d’un programa radiofònic a Ràdio Barcelona.

Josep Maria Ferran Andreu (1951-1954 i 1966-1970)[modifica]

Sorgit del Club Columbòfil Missatgera Barcelona, del qual va ser soci, directiu i president durant els anys seixanta, va presidir la Federació Columbòfila Catalana en dues etapes diferents, la primera entre 1951 i 1954 i la segona des de 1966 a 1970. En aquesta segona etapa, durant els anys 1966, 1967 i 1968 la federació va canviar de nom i va passar a dir-se Federació Catalana d’Associacions de Coloms Missatgers perquè la Real Federación Colombófila Española també havia canviat el seu nom pel de Real Federación Española de Asociaciones de Palomas Mensajeras. Al marge de competidor, organitzador, directiu i jutge internacional, va ser al mateix temps un gran divulgador del món dels coloms missatgers i el 1973 va publicar un llibre sota el títol de Las palomas mensajeras.

Joan Boix Iglesias (1954-1956)[modifica]

Va ser president de la Federació Columbòfila Catalana des de 1954 a 1956. Militar en la reserva, rellotger de professió i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, era membre de la Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i un gran aficionat als coloms missatgers. Durant la seva etapa de president de la federació, Barcelona va acollir del 4 al 6 de febrer de 1955, per primera vegada a l’estat espanyol, el cinquè Congrés Internacional Columbòfil i l’Olimpíada Columbòfila, en què van participar representants de vint països.

Francesc Spa Tuñí (1956-1960)[modifica]

Destacat columbòfil, va guanyar molts concursos com a membre de la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró, fundada l’any 1894 i una de les més antigues de Catalunya i de la qual posteriorment, en va ser president.

Enric Sos Masgoumiery (1970-1982)[modifica]

En la seva faceta de competidor, els coloms sorgits del seu colomar van guanyar diversos campionats d’Espanya tant a nivell individual com formant societat amb Antoni Carrion. I això el va portar a participar en l’Olimpíada Internacional Columbòfila que va tenir lloc el 1963 a Oostende (Bèlgica) representant Espanya. Sorgit de la Reial Societat Columbòfila de Catalunya, club degà de l’estat espanyol del qual va ser president durant les dècades dels seixant i setanta, va presidir la federació durant udotze anys, en la qual va néixer el Club Columbòfil Català, que va aglutinar una quinzena de societats columbòfiles catalanes amb l’objectiu de tenir més força totes unides. També va ser president de la Comissió Nacional de Jutges.

Lluís Fernández de Retana Illas (1982-1994)[modifica]

Va viure el món del colom des que va néixer perquè el seu pare era el president de la Societat Columbòfila Missatgera Barcelona entre 1960 i 1966, i el 1996 també es va convertir en president d'aquesta Societat. En el seu palmarès esportiu, hi figuren molts campionats d’àmbit social, català i estatal i ha participat en diverses Olimpíades Internacionals Columbòfiles. Va ser el primer president de la federació amb entitat jurídica pròpia després del franquisme i va ocupar el càrrec fins al 1994. Després de tres mandats consecutius i presidir els actes del 50 aniversari el 1985, el 1994 va deixar la presidència, però el 2006 va tornar a la federació com a vicepresident primer de l’àrea econòmica de la junta encapçalada per Josep Maria Corona.

Víctor Gallemí Marí (1995-2006)[modifica]

Vinculat des dels 17 anys als coloms missatgers va ser elegit president el 1995 però en els anys vuitanta ja era vocal de la Junta Directiva de la federació que presidia Lluís Fernández de Retana. Sota la seva presidència, es van aconseguir nou campionats estatals, però es va viure un petit cisma que va fer que el 2001 el Club Columbòfil Missatgera de Mataró i el Club Columbòfil Bètula Missatgera de Badalona marxessin de l’ens federatiu per crear l’Agrupació Columbòfila Missatgera de Catalunya. A més dels seus càrrecs a la federació com a directiu va ser president del Club Columbòfil de Sants durant molts anys, així com un dels membres fundadors del Club Columbòfil Català el 1977. I en la seva faceta d’esportista va guanyar diversos campionats de Catalunya i d’Espanya, dels quals sobresurten les dues Anelles d’Or que va aconseguir l’any 2002.

Josep Maria Corona Fayos (2006-)[modifica]

Es va iniciar en el món dels coloms missatgers a Terrassa, on el 1959 va ingressar en el Club Columbòfil Egarenc, del qual va ser comptador, i secretari i president ho va ser en dues etapes, de 1975 a 1979 i de 1988 a 1999. Com a columbòfil va guanyar diverses competicions d’àmbit estatal i el 1976 va idear el primer camió existent a Catalunya i Espanya per al transport de coloms missatgers. Va ser el president del Club Columbòfil Català quan aquest es va constituir l’any 1977, i després el màxim dirigent de l’Asociación Iberolatinoamericana de Colombófilos (AILAC) entre 1994 i 1996. El 2002 també va ser elegit president del Reial Club Columbòfil de Catalunya, entitat successora de la Reial Societat Columbòfila de Catalunya fundada l’any 1890 a Barcelona i que el 1997 havia traslladat la seva seu a Gurb (Osona) i a Sant Julià de Vilatorta el febrer de 2010. El 2007 va ingressar en la Reial Orde del Mèrit Esportiu.[4]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106. 
  2. González Barrés, Eduardo. La colombofília catalana a través del temps. Barcelona: Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, 2010. B-37755-2010. 
  3. Gallén Utset, Carles. UFEC1933-2008 75 anys d'esport a Catalunya, 2008. B-37953-2008. 
  4. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. Gi.1233-2013. 

Enllaços externs[modifica]