Vés al contingut

Federico Moja y Bolívar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFederico Moja y Bolívar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1842 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1897 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Federico Moja Bolívar (Santander, 1842-Màlaga, 1897) va ser un escriptor i periodista espanyol.[1]

Nascut en Santander en 1842, va començar la seva carrera periodística molt jove, a l' Abeja Montañesa de la seva ciutat natal.[2] En 1866 es va traslladar a Madrid, on va col·laborar en publicacions com Gil Blas, Las Novedades, La República Ibérica (1869), El Orden (1870) o Jaque Mate,[2] D'ideologia republicana i amic del també periodista José Nakens[3] —amb qui va col·laborar a El Resumen,[4] publicació de la que Moja va ser director—,[5] va ser el primer secretari de l'Acadèmia Espanyola de Roma, fundada en 1873.[2]

De retorn a Madrid, va escriure a El Solfeo, El Globo, El Pueblo Español y El Imparcial.[2] Va ser autor d'obres com Alegorías (1868), la novel·la El club de los solteros (1872), Notas de viaje (1879), El dúo eterno (1880), La cama de matrimonio (1882), Tipos y tipejos (1885) i Algo sobre el naturalismo literario (1895). [6] En 1880 va marxar a Màlaga a dirigir Las Noticias, ciutat en què va morir el 26 de març de 1897.[2]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

  • Parts d'aquest article inclouen text de Historia de la lengua y literatura castellana (14 vols., 1915-1922), una obra de Julio Cejador y Frauca (1864-1927) en domini públic.