Feijoa sellowiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Feijoa
Fruit
Fruit

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Myrtales
Família: Myrtaceae
Gènere: Acca
Espècie: A. sellowiana
Nom binomial
Acca sellowiana
O. Berg

La feijoa sellowiana (Acca sellowiana), també denominada guaiabo, feixoa, guaiabo del país, guaiaba o guaiabo del Brasil, és una espècie botànica arbustiva, ramificada, que assoleix 4 m d'altura. És originària de les terres altes del sud de Brasil, Argentina i Uruguai.[1] Resisteix el fred, encara que no per sota dels -12 °C. És sensible a les temperatures molt elevades i a l'excessiva sequedat de l'aire.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Té l'escorça de color gris pàl·lid, aspra o una mica escamosa. Fullatge persistent i branquillons rígids. Fulles simples, oposades, peciolades, amb pecíols de 4 a 8 mm, ovoides o el·líptiques, verd fosc i brillants en el feix, blanquinoses al revés. Flors solitàries amb 4 sèpals i 4 pètals de color blanc-rosat; estams nombrosos amb anteres de color groc intens o vermell, ornamentals. La pol·linització és realitzada per ocells i per insectes, especialment les abelles.

El fruit és una baia oblonga de 4 a 7 cm × 3 a 5 cm, verd fosc en la maduresa, amb aromes agradables pròpies. La fructificació requereix clima fresc. La polpa del fruit és carnosa, blanquinosa o groguenca, i fragant. És comestible, rica en vitamina C i amb ella es preparen begudes, gelees, gelats i melmelades.

Cura en el conreu[modifica | modifica el codi]

Flors de Feijoa.
  • Pot mantenir-se des de ple sol a semiombra amb contacte freqüent de lluminositat.
  • Suporta el fred però no el fred extrem (-10/-12 °C).[2]
  • A regions on l'hivern és molt fred s'ha de conrear en tests i protegir del fred en un hivernacle o portar a l'interior de la casa.
  • A resguard del vent.
  • Suporta els sòls salinitzats i atmosferes marines, requerint sòls ben drenats.
  • Reg setmanal
  • No suporta bé la poda, encara que es pot dur a terme. Les seves conseqüències poden ser l'atur en la producció de fruita de fins a dos anys.
  • Propagació mitjançant llavors, però la multiplicació per esqueix proporciona resultats ràpids.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Acca sellowiana va ser descrita per (Berg. 1855) Burret 1941 i publicada a Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50(1231–1235): 59. 1941.[3]

Etimologia

El botànic alemany Otto Karl Berg l'anomenà feijoa en honor de João da Silva Feijó (segle XVIII), director del Museu de História Natural de S. Sebastião, a Brasil.

Sinonímia
  • Orthostemon sellowianus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 467 (1857).
  • Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 615 (1859).
  • Orthostemon obovatus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 468 (1857).
  • Feijoa obovata (O.Berg) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 616 (1859).
  • Feijoa schenckiana Kiaersk., Enum. Myrt. Bras.: 186 (1891).
  • Feijoa sellowiana var. rugosa Mattos, Loefgrenia 70: 4 (1976).
  • Acca sellowiana var. rugosa (Mattos) Mattos, Loefgrenia 99: 3 (1990).
  • Feijoa sellowiana f. elongata Voronova, Sborn. Nauchn. Trudov Prikl. Bot. Genet. Selekts. 139: 79 (1991).[4][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Acca sellowiana (O. Berg) Burret». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 13-10-2009. [Consulta: 25 maig 2013].
  2. Morton JF. «Feijoa; In: Fruits of Warm Climates» p. 367-70. Center for New Crops & Plant Products, Department of Horticulture and Landscape Architecture, Purdue University, West Lafayette, IN, 1987.
  3. «Feijoa sellowiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 octubre 2012].
  4. «Feijoa sellowiana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 28 abril 2010].
  5. Feijoa sellowiana en PlantList

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Listados Floríst. México 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
  4. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
  6. Landrum, L. R. 1986. Campomanesia, Pimenta, Blepharocalyx, Legrandia, Acca, Myrrhinium, and Luma (Myrtaceae). Fl. Neotrop. 45: 1–178.
  7. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feijoa sellowiana Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.