Reial Jardí Botànic de Kew

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Royal Botanic Gardens, Kew)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Reial Jardí Botànic de Kew
Palmhuis.jpg
Dades
Tipus jardí botànic
Ubicació geogràfica
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióLondres
Comtat cerimonialGran Londres
DistricteRichmond upon Thames
51° 28′ 29″ N, 0° 17′ 44″ O / 51.474666666667°N,0.29546666666667°O / 51.474666666667; -0.29546666666667Coord.: 51° 28′ 29″ N, 0° 17′ 44″ O / 51.474666666667°N,0.29546666666667°O / 51.474666666667; -0.29546666666667
Format per Orangery Tradueix
Marianne North Gallery, Royal Botanic Gardens, Kew Tradueix
Ruined Arch, Including Fragments Of Masonry At The Base Of The Arch Tradueix
The Queen's Cottage Tradueix
Campanile Tradueix
Temple of Arethusa Tradueix
Temple Of Bellona Tradueix
Temple of Aeolus Tradueix
Water Lily House Tradueix
Museum Number 1 Tradueix
Temperate House Tradueix
The great Pagoda (London) Tradueix
Museum Number 2 Tradueix
The Palm House Tradueix
Queen's Beasts Tradueix
Japanese Gateway (Chokushi-Mon) Tradueix
King William's Temple Tradueix
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 2003 (27a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv)
Identificador 1084
Monument classificat com a grau I
Monument classificat com a grau I
Orangery [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1263075
Monument classificat com a grau I
The great Pagoda (London) [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1262593
Monument classificat com a grau I
Temperate House [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1262590
Monument classificat com a grau I
The Palm House [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1262670
Immoble registrat grau II
Japanese Gateway (Chokushi-Mon) [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251790
Immoble registrat grau II
Museum Number 1 [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251637
Immoble registrat grau II
Museum Number 2 [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1263076
Immoble registrat grau II
Water Lily House [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251633
Monument classificat com a grau II*
The Queen's Cottage [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1262486
Monument classificat com a grau II*
Ruined Arch, Including Fragments Of Masonry At The Base Of The Arch [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251956
Monument classificat com a grau II*
Marianne North Gallery, Royal Botanic Gardens, Kew [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251787
Immoble registrat grau II
Campanile [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251642
Immoble registrat grau II
Temple Of Bellona [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1262581
Immoble registrat grau II
Temple of Arethusa [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251777
Immoble registrat grau II
Temple of Aeolus [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1262669
Immoble registrat grau II
King William's Temple [[File:Arbcom ru editing.svg
Identificador 1251785
Activitat
Gestor/operador Royal Botanic Gardens, Kew Tradueix
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
La Palm House, o hivernacle de les palmeres.

El Reial Jardí Botànic de Kew (en anglès Royal Botanic Gardens of Kew) és un gran jardí botànic situat entre els districtes de Richmond upon Thames i Kew al sud-oest de Londres. Es tracta del jardí botànic més ric del món.

Història[modifica]

Aquest conjunt de jardins eren originalment el jardí exòtic de l'anomenada Kew House, constituït per Lord Capel de Tewkesbury, que fou ampliat i augmentat per la princesa Augusta de Saxònia-Gotha (1719-1772), vídua de Frederic, príncep de Gal·les (1707-1751). Sir William Chambers (1723-1796) hi va construir nombrosos edificis com la pagoda xinesa de 1761. Jordi III enriqueix els jardins amb l'ajut de William Aiton (1731-1793) i de Sir Joseph Banks (1743-1820). Els antics edificis de la Kew House són enderrocats el 1802. La Dutch House ('casa holandesa'), veïna dels jardins, és adquirida per Jordi III el 1781 per servir d'escola bressol als nens de la família reial; actualment es coneix amb el nom de Kew Palace. El 1840, els jardins reben la denominació oficial de «Jardí botànic nacional». El nou director, William Jackson Hooker (1785-1865), n'augmenta la superfície, que passa de 30 hectàrees a 109, i després a 121. L'indret comprèn igualment un herbari i una biblioteca. La Palm House ('casa de les palmeres') és construïda per l'arquitecte Decimus Burton (1800-1881) i el ferrer Richard Turner (1798-1881) entre 1841 i 1849. És la primera construcció d'envergadura que utilitza el ferro forjat. L'hivernacle conegut com a Tropical House ('casa tropical') és l'edifici més gran que encara hi ha de l'època victoriana.

El jardí botànic avui dia[modifica]

Malgrat les condicions mediambientals mediocres (la contaminació atmosfèrica de Londres, els sòls secs i les febles pluges), els jardins constitueixen la major col·lecció de vegetals del món. L'entrada al jardí botànic és de pagament. L'estació de metro més propera és la de Kew Gardens (de les línies District Line i Silverlink). Una altra estació, la de Kew Bridge, al nord dels jardins, és a una distància raonable a peu.

Col·leccions[modifica]

És per intentar diversificar les seves plantacions que el jardí botànic de Kew ha fundat dos establiments més. El primer, a Sussex, s'anomena Wakehurst Place, i el segon, a Kent, és el Bedgebury Pinetum. Aquest darrer és dirigit juntament amb la Comissió Forestal del Regne i és especialitzat en el conreu de coníferes. Els jardins de Kew són a l'origen de la difusió del conreu del cautxú al segle XIX a l'Amèrica del Sud. Actualment, el Reial Jardí Botànic és un dels centres més importants del món pel que fa a la conservació de llavors. Participen, amb l'herbari de la Universitat Harvard i amb l'Herbari Nacional australià, en la base de dades coneguda com l'IPNI, que subministra una nomenclatura estàndard dels vegetals. El juliol del 2003, els jardins foren afegits a la llista del Patrimoni de la Humanitat establerta per la UNESCO.


Galeria d'imatges[modifica]

Els jardins sota la neu
Passatge elevat a 18 metres del terra

Vegeu també[modifica]

  • Index Kewensis, registre de plantes mantingut pel Reial Jardí Botànic de Kew

Bibliografia[modifica]

  • Marilyn Ward i John Flanagan (2003). «Portraying plants: Illustrations' collections at the Royal Botanic Gardens, Kew», dins Art Libraries Journal, núm. 28 (2), pàgs. 22-28. ISSN 0307-4722

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Jardí Botànic de Kew Modifica l'enllaç a Wikidata