Vés al contingut

Frederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Frederic del Regne Unit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1707 Modifica el valor a Wikidata
Hannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1751 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Leicester House (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, embòlia pulmonar Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Duc d'Edimburg
26 juliol 1726 – 20 març 1751
Governador British Herring Fishery Company (en) Tradueix
1751 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCaptain Bodkin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i governança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres (1727–1751) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióaristòcrata, jugador de criquet, mecenes, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentViola i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Esportcriquet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Cornualla (1729–1751)
Príncep de Gal·les (1729–1751)
Duc d'Edimburg (1726–1751)
Duke of Gloucester (en) Tradueix (1717–1726) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Hannover Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAugusta de Saxònia-Gotha (1736–1751), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
ParellaAnne Vane Modifica el valor a Wikidata
FillsCornwall FitzFrederick
 () Frederic del Regne UnitAnne Vane
Amelia FitzFrederick
 () Frederic del Regne UnitAnne Vane
Charles Marsack
 () Frederic del Regne UnitComtesse Margaret de Marsac
Augusta del Regne Unit
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
Jordi III del Regne Unit
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
Eduard del Regne Unit (duc de York)
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
Princess Elizabeth of Great Britain
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
William Henry
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
Prince Henry, Duke of Cumberland and Strathearn
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
Princess Louisa of Great Britain
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
Prince Frederick of Great Britain
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha
Carolina Matilde del Regne Unit
 () Frederic del Regne UnitAugusta de Saxònia-Gotha Modifica el valor a Wikidata
ParesJordi II del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata  i Carolina de Brandenburg-Ansbach Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi Guillem de la Gran Bretanya
Guillem August de Cumberland
Joan Lluís de Wallmoden-Gimborn
Lluïsa de Gran Bretanya
Carolina de la Gran Bretanya
Anna, Princesa Reial i d'Orange
Maria de Hannover
Amèlia de la Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 11940063 Modifica el valor a Wikidata

Frederic del Regne Unit (Hannover, Electorat de Hannover, 20 de gener de 1707 - Londres 1751) va ser príncep de Gal·les i hereu al tron de la Regne de la Gran Bretanya i de l'electorat de Hannover.

Nascut a Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic (Alemanya), el dia de l'any 1707, essent fill del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach. Frederic Lewis era net per via paterna del rei Jordi I del Regne Unit i de la duquessa Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg i per via materna del marcgravi Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach i de la princesa Elionor de Saxònia-Eisenach.

El dia 8 de maig de l'any 1736 contragué matrimoni al Palau de Saint James de Londres amb la princesa Augusta de Saxònia-Gotha, filla del duc Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg i de la princesa Magdalena Augusta d'Anhalt-Zerbst. La parella tingué nou fills:

El príncep Frederic de Gal·les passà a la història per les males relacions que mantingué amb el seu pare. Aquestes males relacions es fonamenten en la distància que sempre existí entre els dos causada, en part, pel fet que el príncep Frederic cresqué i s'educà lluny del seu pare. Frederic era el preferit del seu avi patern, el primer rei Hannover d'Anglaterra i com a tal, Jordi I del Regne Unit el creà representant dels seus interessos a l'electorat de Hannover.

No fou fins a l'any 1728, un any després de la coronació del seu pare com a rei de la Gran Bretanya, que Jordi II autoritzà el seu fill a instal·lar-se a Anglaterra. Malgrat tot, el príncep Frederic es resistí a adoptar el títol de príncep de Gal·les, característic dels príncep hereus al tron britànic, i seguí emprant el de príncep de Hannover i ocasionalment el de duc d'Edimburg que li concedí el seu avi l'any 1725.

El príncep Frederic creà i patrocinà una cort oposada a la del seu pare amb base a Leicester House, la seva residència londinenca. A la seva cort alternativa de Leicester House patrocinà les arts i en especial la música. L'animadversió creixent entre la Cort i la Cort alternativa del príncep de Gal·les afavorí el príncep Guillem, Duc de Cumberland, que esdevingué el candidat preferit per la Cort.

Malgrat tot, una de les principals diferències que separaven al rei Jordi II del Regne Unit del seu fill, el príncep de Gal·les, fou la seva actitud vers Anglaterra. Des de l'arribada del primer Hannover a Anglaterra la dinastia hagué de realitzar un intens treball d'anglicització. Si tant el rei Jordi I del Regne Unit i el rei Jordi II del Regne Unit mostraren una clara animadversió per Anglaterra interessant-se més pel seu estat patrimonial, l'electorat de Hannover, i negant-se a parlar anglès a la Cort, el príncep Frederic es mostrà molt pròxim al seu país d'acollida interessant-se per l'anglès, parlant-lo i esdevenint un dels grans amants del cricket.

La qüestió econòmica també fou crucial per entendre la relació paternofilial. Si com a príncep de Gal·les li corresponien les grans rendes procedents del Ducat de Cornualles, el rei es negà a atorgar-li fons extraordinaris la qual cosa provocà l'augment important dels deutes de la hisenda del príncep. El Parlament hagué d'intervenir i ho feu en favor del príncep la qual cosa augmentà considerablement la tibantor entre pare i fill. L'any 1737 el príncep fou desterrat de la cort i s'instal·là a Cliveden.

El príncep morí a Londres l'any 1751 i va ser enterrat a l'Abadia de Westminster.