Felip II, marquès de Namur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFelip II, marquès de Namur
Nom original(fr) Philippe II de Courtenay-Namur Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1195 Modifica el valor a Wikidata
Mort1226 Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Sant Flor de Sauviac Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa Capet de Courtenay Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabel de Brienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesPere II de Courtenay Modifica el valor a Wikidata  i Violant de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilde de Courtenay, Margarida, marquesa de Namur, Maria de Courtenay, Elisabet de Courtenay, Violant de Courtenay, Balduí II de Courtenay, Robert I de Courtenay, Enric II de Namur i Inés de Courtenay Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Felip II (1195–1226), anomenat à la lèvre, va ser el marquès de Namur des del 1216 fins a la seva mort.[1] Era el fill gran de Pere II de Courtenay i de Violant de Flandes.[2] A la mort del seu oncle matern Felip el Noble el 1212, la seva mare va governar temporalment Namur i va passar el comtat a Felip el 1216.[3]

Biografia[modifica]

El seu pare va ser escollit com a emperador llatí de Constantinoble el 1216 i va ser capturat i empresonat el 1217. La seva mare va morir el 1219. Tanmateix Felip es va negar a governar l'imperi quan se li va oferir.[4] L'imperi de Constantinoble va anar al seu germà Robert.[4]

Felip va haver de lluitar contra els descendents d'Enric IV de Luxemburg (Enric I de Namur) que no havien renunciat a les seves pretensions sobre Namur. Va lluitar contra Walerà III de Limburg, marit d'Ermesinda de Luxemburg, amb qui va signar la pau el març de 1223 a Dinant[3][5][6] mitjançant l'arquebisbe de Colònia.[1]

El 1226, va participar en la croada albigesa de Lluís VIII de França i en el setge d'Avinyó.[1][3] Les dures condicions del setge van probocar una epidèmia de la que Felip se'n va encomanar. Va morir prop de Sant Flor a l'Alvèrnia i va ser enterrat a l'abadia de Vaucelles, prop de Cambrai.[1]

No estava casat i el marquesat va anar al seu germà Enric.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]