Balduí II de Courtenay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí de Constantinoble. Era de la casa de Courtenay i fill de l'emperador Pere II de Courtenay i de Iolanda, comtessa de Flandes. Va succeir el 1228 al seu germà Robert I de Courtenay sota la regència de Joan de Brienne comte de la Marca (Marche) i rei de Jerusalem.

La caiguda de l'Imperi Llatí de Constantinoble[modifica | modifica el codi]

L'imperi estava amenaçat per Ivan II Assèn de Bulgària i per Joan III Ducas Vatatzés emperador de Nicea, que el 1234 es van aliar contra ell. Joan va aconseguir rebutjar l'atac per terra i mar dels búlgars i els grecs, però va morir poc temps després.

El 1237 Assèn i Vatatzés van tornar a atacar la capital, defensada ara per Jofre II de Villehardouin príncep d'Acaia, mentre l'emperador era a Europa demanant suport a les corts occidentals (França, Anglaterra i els estats italians). Inicialment no va aconseguir res però després de molts esforços, va obtenir un cert suport de Lluís IX de França (Sant Lluís), de l'emperador Frederic II i del papa Gregori IX; Lluís IX li va donar una forta quantitat de diners a canvi de diverses relíquies. Del 1237 al 1238 fou comte de Namur que després va passar a la corona francesa.

Va deixar el seu fill Felip a Venècia, en garantia d'un deute, i va tornar a Constantinoble on, amb ajut dels francesos, va aconseguir rebutjar Vatatzés. El 1243 va fer aliança amb els turcs seljúcides, però això no fou de gran utilitat i va haver de demanar un altre cop ajut a les corts occidentals.

El 1245 va assistir al concili de Lió I per, tot seguit, retornar a Grècia amb una feble ajuda, que no fou suficient contra les forces de Miquel VIII Paleòleg, ara emperador de Nicea. La nit del 15 de juliol del 1261 el general Alexios Strategopoulos, va ocupar Constantinoble i Balduí va fugir a Itàlia.

Tractat de Viterbo[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tractat de Viterbo (1267)

El 1270 va convèncer Carles I d'Anjou, rei de Nàpols, de fer una expedició contra Miquel VIII Paleòleg. Lluís IX de França també li va prometre suport, però la mort d'aquest a Tunis, va acabar amb les esperances.

Balduí va morir el 1275. En va deixar un fill, Felip de Courtenay, nascut de la seva dona Maria de Brienne, filla de Joan de Brienne.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí II de Courtenay Modifica l'enllaç a Wikidata