Felip Pirozzini i Martí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1843  Barcelona |
| Mort | 7 juny 1876 (33 anys) l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Família | |
| Germans | Carles Pirozzini i Martí |
Felip Pirozzini i Martí (Barcelona, 23 de març de 1843 – l'Hospitalet de Llobregat, 7 de juny de 1876)[1] fou un poeta i escriptor en llengua catalana, premiat als Jocs Florals. Era germà de Carles Pirozzini i Martí. Englobat en el moviment literari de la Renaixença, fou premiat als Jocs Florals de Barcelona de 1872 i de 1876, on coincidí amb Marià Aguiló i Fuster, Albert de Quintana i Jacint Verdaguer.[2] També va rebre diversos premis literaris a Girona i a les Festes Llatines de Montpeller. Va escriure poesia i teatre de caràcter romàntic, i va posar música a cançons catalanes de diversos autors.[3]
Obres[4][modifica]
- Lo comte Bara. Romanç històric (1872)
- Lo pare de la noia (comèdia, 1874)
- La mala muller (1874)
- Pero Ahones (1875)
- Cançons alegres d'un fadrí festejador (1875)
- Plogut del cel (1877)
Referències[modifica]
- ↑ Necrològica a La Ilustración Española y Americana, 28 de febrer de 1877, p.150
- ↑ Marià Aguiló, mentor i amic de Jacint Verdaguer
- ↑ «Felip Pirozzini i Martí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Obres del Josep Pirozzini al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya