Vés al contingut

Felipe Augusto de Saint-Marcq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelipe Augusto de Saint-Marcq
Biografia
Naixement16 juny 1762 Modifica el valor a Wikidata
Taintignies (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1831 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcòlera Modifica el valor a Wikidata
Capità general d'Aragó
març 1826 – setembre 1830
← Rafael Sempere EsclápezManuel de Llauder i de Camín →
Capità general de València
20 juny 1823 – 4 juliol 1824
← Antonio Garcés de Marcilla y LlorensLluís-Alexandre de Bassecourt i Dupire →
Capità general de Galícia
1814 – 1818
← Francisco Javier Venegas de Saavedra y Rodríguez de ArenzanaNicolás de Llano Ponte y Oviedo del Portal → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès
Guerres Napoleòniques
els setges de Saragossa
setge de Saragossa de 1808
setge de Saragossa de 1809 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Felipe Augusto de Saint-Marcq y D'Ostrel (o Saint-March) (Taintegnies, Bèlgica, 1762-Madrid, 1831) va ser un militar d'origen belga al servei d'Espanya durant la Guerra de la Independència espanyola.

Carrera

[modifica]

Va entrar en el servei d'Espanya als 14 anys, en el regiment de guàrdia valona, va participar en el setge de Gibraltar, en la Guerra Gran i en la guerra de les Taronges. En 1795 assolí el grau de capità. Quan va esclatar la guerra del francès i els francesos es van apoderar de Madrid, Saint-Marcq va aconseguir fugir. Es va traslladar a València, on va obligar al general francès Moncey a aixecar el setge de la ciutat. Com a premi per aquesta acció va ser ascendit a mariscal de camp.

Amb motiu del primer setge de Saragossa, va aconseguir reunir uns cinc o sis mil homes, amb els quals va contribuir al fet que els francesos de Charles Lefebvre-Desnouettes aixequessin el camp.[1] Es va quedar a les ordres de Palafox i va participar activament en la defensa de la ciutat durant el segon lloc, sent premiat amb els galons de tinent general (1809). Quan la plaça va capitular, va ser fet presoner i conduït a Nancy, on va romandre fins a 1814. Quan Ferran VII d'Espanya va tornar, ell ja alliberat, va poder retornar a Espanya. Va ser, successivament, capità general de Galícia,[2] de València i d'Aragó, fins a 1830. Va morir víctima d'una epidèmia de còlera a Madrid.[3]

Referències

[modifica]