Feliu de Marimon i de Tort
Feliu de Marimon i de Tord (Barcelona, 1636 - Madrid, 1721), Senyor i marquès de Cerdanyola i del castell de Sant Marçal, fou un noble català.
Fill del senyor de Cerdanyola Joan de Marimon i Farnès i Elionor Tort i Despalau,[1] es casà el 23 d'octubre del 1660 amb jerónima de Santcliment (o de Corbera-Santcliment),[2] amb la que va tenir almenys un fill, Josep de Marimon i Corbera-Santcliment, que succeí al seu pare en el marquesat.[3]
El 1685 intervingué en els tractes amb els francesos per a establir una treva. Contribuí a l'apaivagament de la revolta dels Barretines. Fou regent de la tresoreria de Catalunya, i el 1688 fou nomenat regent del consell d'Aragó i anà a residir a Madrid. El 30 de setembre de 1690 rebé el títol de marquès de Cerdanyola de Carles II de Castella.[4]
Fou coronel de dragons, i com a tal lluità, durant la Guerra de Successió espanyola el 1711 al setge de Cardona; més tard fou enviat a Balsareny, però fou derrotat, pel camí, per Antoni Desvalls. Es revenjà fent incendiar Sallent. Participà en l'assalt final a Barcelona, l'11 de setembre de 1714.
Referències
- ↑ L’escut d'armes de la Casa del Senyor de Gelida
- ↑ José Pascual de Sancliment Serdañola, Memorial ajustudo del pleito...
- ↑ Castell de Sant Marçal
- ↑ (castellà) Francisco J. Morales Roca, Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña