Xerinola
Fer xerinola vol dir, segons el DIEC i en la seva accepció col·loquial,[1] fer festa i divertir-se fent tabola.
Aquesta locució es va començar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola[2] i Garellano guanyades pels terços del Gran Capità en la segona guerra de Nàpols, on segons diversos autors hi havia molts catalans; un d'ells és Cristòfor Despuig, que després de la batalla posà en boca del Gran Capità defensant a uns catalans menypreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviéramos hoy ... que comer".[3]
Cervantes, a la seva obra Coloquio de los perros, empra la paraula chirinola en el sentit d'embús, tràfec de persones no gaire respectables: "... saqué de la plaza a toda la cherinola desta historia ..."[4]
Història[modifica]
Durant la segona guerra de Nàpols, a la batalla de Cerinyola (1503) van esclatar en ple dia dos carros amb bótes de pólvora, espantant als soldats dels terços; el Gran Capità els animà dient: "Bon anunci amics, que aquestes són les lluminàries de la victòria".[5][6]
Un cop guanyada la batalla es va fer una gran celebració; d'aquí ha passat al costumari popular com fer xerinola.[2]
Xerinola i el Nadal[modifica]
La xerinola s'associa també amb les festes de Nadal. Heus aquí la cita de la lletra (versos i cançó d'un famós espot de propaganda del temps de la ràdio)[7] que explica la celebració de Nadal:
| « | ... Ara ve Nadal matarem el gall |
» |
Referències[modifica]
- ↑ «Xerinola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 Universidad Nacional de La Plata. Instituto de Filología; Universidad Nacional de La Plata. Instituto de Filología Románica. Románica. Instituto de Filología Románica, Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, Universidad Nacional de la Plata, 1971 [Consulta: 27 agost 2011].
- ↑ Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, 1555, manuscrit del Pare Fidel Fita, p.90
- ↑ Pedro Grases; Arturo Uslar Pietri. Escritos selectos. Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1989, p. 380–. ISBN 978-980-276-081-7 [Consulta: 27 agost 2011].
- ↑ Juan de Mariana. Historia general de España. por Carlos Sanchez, 1650, p. 466– [Consulta: 26 agost 2011].
- ↑ Juan de Mariana; Pi y Margall. Obras. M. Rivadeneyra, 1854, p. 289 [Consulta: 26 agost 2011].
- ↑ Ara ve Nadal..
Vegeu també[modifica]
 |
Vegeu Xerinola en el Viccionari, el diccionari lliure. |
