Lluminària (artifici)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llumiàries a una obra de Johann Kouhn de 1645.
Llumiàries a un Gravat de Matthäus Merian del 1670.

El terme lluminària té també una accepció històrica com a "foc d'artifici".[1][2] De fet, de forma oficial, el terme (lluminària) s'accepta solament en el sentit de llum,[3] i així la seva accepció d'"artifici", ha estat rebutjada (o oblidada) pels historiadors i filòlegs al llarg de dècades.[4][5] La referència històrica directe que hi ha a la traducció de les Memòries de Philippe de Commines feta per l'inquisidor Juan Vitrian avala aquest altre significat de "foc d'artifici".[2]

Lluminàries de la victòria[modifica | modifica el codi]

Unes lluminàries amb explosió i gran il·luminació en el cel. Durant la segona guerra de Nàpols a la batalla de Cerinyola (1503) van esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de pólvora, espantant els soldats dels terços; el Gran Capità els va animar dient: Bon anunci amics, que aquestes són les lluminàries de la victòria.[6][7][8]

Lluminàrie de la victòria

En aquest passatge el Gran Capità dóna el nom de lluminàries a unes explosions impressionants "a la llum del dia", i és de tots conegut que unes lluminàries de "teia cremant" o de "cera i oli", a la llum del dia, ni es veuen ni es poden sentir. Un cop guanyada la batalla es va fer una gran celebració (d'aquí ve l'expressió "fer xerinola").[1]

Festes de lluminàries de Venècia[modifica | modifica el codi]

La traducció feta per Juan Vitrián de les Memòries de Philippe de Commines (1447-1511) cita "lluminàries" en l'accepció d'"artifici", ja que a part de la descripció ("que con los boladores en el aire vuelan como aves"), són per se universalment conegudes les famoses festes de lluminàries de Venècia:[2]

« ... Les festes de les lluminàries de Venècia al món tenen fama, en allò artificial, i molt més en allò natural, lluint per moltes més, les que són, ja a les primeres figures sobre els teulats i els alts capitells, ja a les segones figures per la representació del es aigües, que com en mirall s'hi miren; i els focs, que amb els boladors en l'aire volen com aus, en les aigües neden com peus tot resplendents, tot brillant cel i terra... »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Universidad Nacional de La Plata. Instituto de Filología; Universidad Nacional de La Plata. Instituto de Filología Románica. Románica. Instituto de Filología Románica, Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, Universidad Nacional de la Plata, 1971. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Philippe de Commines (sieur d'Argenton); Juan Vitrian y Pujadas; Polybius Megalopolitanus; Girolamo Savonarola. Las memorias de Felipe de Comines señor de Argenton,. H. i C. Verdussen, 1713, p. 295 [Consulta: 26 agost 2011]. 
  3. Sebastián de Covarrubias. Tesoro de la lengua castellana, o española. Luis Sanchez, 1611, p. 2– [Consulta: 29 agost 2011]. 
  4. Lluminària a Optimot
  5. «Lluminària». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Juan de Mariana. Historia general de España. Carlos Sanchez, 1650, p. 466– [Consulta: 26 agost 2011]. 
  7. Juan de Mariana; Pi y Margall. Obras. M. Rivadeneyra, 1854, p. 289– [Consulta: 26 agost 2011]. 
  8. Juan de Mariana; José Moñino y Redondo Floridablanca (conde de); José Manuel Miñana; José María Queipo de Llano Ruiz de Saravía Toreno (conde de). Historia general de España: la compuesta, enmendada y añadida. Gaspar y Roig, 1852, p. 166–. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]