Fernando Namora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFernando Namora
Retrato Fernando Namora.jpg
Biografia
Naixement 15 abril 1919
Condeixa-a-Nova (Portugal)
Mort 31 gener 1989 (69 anys)
Lisboa (Portugal)
Formació Universitat de Coïmbra (–1942)
Activitat
Ocupació Metge i metge escriptor
Premis

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Fernando Namora (Condeixa-a-Nova, districte de Coïmbra, 1919 — Lisboa, 31 de gener de 1989) va ser un novel·lista, assagista i poeta portuguès. Les seves novel·les s'emmarquen en el realisme portuguès, inicialment de tipus psicològic i posteriorment de caràcter més social, amb un estil precís i sobri. Va ser un dels iniciadors del neorealisme portuguès. Molt vinculat a la cultura catalana, va ser traduït per Fèlix Cucurull.[1]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Relevos i As sete partidas do mundo (1938)
  • Fogo na noite escura (1943)
  • Retalhos da vida de un médico (1949, 1963)
  • Casa da Malta (1945)
  • Minas de San Francisco (1946)
  • O trigo e o joio (1954)
  • Flors a la tomba de Clarisse (trad. 1961)
  • Domingo à tarde (1961)
  • O homem disfarçado (1957)
  • Os clandestinos (1972)
  • O rio triste (1982)

Assaig[modifica]

  • Diálogo en setembro (1966)
  • A nave de pedra (1975)
  • Estamos no vento (1974)

Poesia[modifica]

  • Terra (1941)
  • Marketing (1969)
  • Nome para uma casa (1985)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Namora Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Fernando Namora». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.