Ferroefremovita

Ferroefremovita
Fórmula química	(NH₄)₂Fe2+₂(SO₄)₃
Epònim	Ferrós i efremovita
Localitat tipus	fumarola "Bocca Grande", Solfatara di Pozzuoli, Pozzuoli, Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,0484(9) Å
Grup puntual	2 3 - tetartoidal
Grup espacial	p21 3
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,69(1) g/cm3 (mesurada); 2,700 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 1,574(3)
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-008
Any d'aprovació	2019
Símbol	Fefr
Referències

La ferroefremovita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la langbeinita. Rep el nom per ser l'anàleg de ferro de l'efremovita.

Característiques

La ferroefremovita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Fe²⁺₂(SO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Químicament es troba relacionada amb la sabieïta i la pyracmonita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5368/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola "Bocca Grande" de la Solfatara di Pozzuoli, a Nàpols (Campània, Itàlia), on es troba en forma de cristalls cúbics de fins a 0,1 mm de diàmetre associada a altres minerals com òpal, mascagnita, huizingita-(Al), godovikovita i adranosita-(Fe). Aquesta solfatara és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.