Festival de Cinema de Douarnenez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de Cinema de Douarnenez
Imatge
Map
 48° 05′ 32″ N, 4° 19′ 49″ O / 48.0922°N,4.3303°O / 48.0922; -4.3303
Nom en la llengua original(fr) Festival de Cinéma de Douarnenez
(br) Gouel ar filmoù Modifica el valor a Wikidata
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència1978 Modifica el valor a Wikidata - 
Durada8 d Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDouarnenez (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfestival-douarnenez.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0015617 Facebook: festivaldouarnenez Instagram: festivaldouarnenez Modifica el valor a Wikidata

El Festival de Cinema de Douarnenez/Gouel ar filmoù és un festival de cinema que té lloc a Douarnenez (Finisterre, Bretanya).[1]

Fundada l'any 1978, l'Associació Festival de Cinema de Douarnenez té com a objectiu principal descobrir, a través del seu cinema i a través del cinema, pobles minoritzats i/o minoritaris que lluiten per les seves cultures, les seves llengües, la seva identitat i fins i tot la seva supervivència. En ressonància amb la seva identitat bretona, el Festival persegueix el seu viatge cinematogràfic i humà des de fa 40 anys, convocant aquí i en altres llocs, la creació i la cultura bretones, així com la diversitat de lluites artístiques i creacions dels pobles del món.

Història[modifica]

El festival va ser creat l'any 1978 per un grup de joves amants del cinema vinculats a la MJC de Douarnenez. Tres causes són especialment properes als seus cors: la lluita contra el projecte de creació d'una central nuclear a Plogoff, la situació al Tercer Món i el renaixement de la cultura bretona.[2] L'associació Festival de cinema de Douarnenez (llei d'associació 1901) té un conveni amb la ciutat de Douarnenez, amb el Consell Departamental de Finisterre i la Regió de Bretanya.

Fins al 1989, el Festival va estar vinculat a les activitats de la MJC, aleshores es va crear una associació per fer-se càrrec de l'organització del Festival.[3]

Erwan Moalic, present des de 1978, assegura la programació, assistit per Caroline Troin des de 1990. El 2010, fan el seu últim any al capdavant del Festival.[4] A partir de 2011, el Festival estarà dirigit per Éric Prémel,[5] després per Yann Stéphant del 2014 al 2018 i finalment per Christian Ryo des de finals del 2018.

Principis de programació[modifica]

Cada edició té almenys cinc apartats:

  • La temàtica principal: la festa convida cada any a pobles, propers o llunyans, que tenen en comú lluitar per les seves identitats, sovint menyspreades, tant si aquestes lluites es refereixen al territori, a la llengua, a la cultura, a la condició política o a la dignitat.
  • Lloc d'elecció per a la producció audiovisual bretona que ofereix cada any una selecció d'aquestes pel·lícules, així com trobades professionals. Aquesta secció és recurrent i, a més, el festival, signatari de la carta Ya d'ar brezhoneg, és parcialment bilingüe francès-bretó (almenys).
  • La secció recurrent gran tribu.
  • La secció recurrent Monde des sourd·e·s, des de l'edició número 32 de 2009. La LSF s'afegeix al bretó i al francès com a tercera llengua oficial del festival.
  • Durant diversos anys, fins al 2014 inclòs, la secció LGBTQI. Després de la seva desaparició com a secció recurrent, aquesta temàtica és ara objecte d'un curs "Preguntes de gènere" transversal a la resta d'apartats, amb la recerca de possibles interseccions en els temes. I al marge, també es va organitzar un fòrum internacional intersexual per antics o actuals membres del festival, els dies 29 i 30 de juny de 2015.[6]
  • Un o més temes addicionals, exemples trobats al llarg de les edicions:
    • Donar un "coup de chapeau" a un director;
    • Un tall transversal que qüestiona altres parts de les nostres societats (dones, presons, immigració, globalització...);
    • aspectes relacionats amb els drets humans (Afganistan, Txetxènia, etc.);
    • Una retrospectiva de la cinematografia nacional, regional, temàtica, etc.
  • Una secció juvenil: una selecció de pel·lícules d'altres temàtiques a les quals s'afegeixen d'altres específicament. A més, el festival ofereix un mini-festival: els nens inscrits són atesos per animadors durant una o més mitges jornades.

Temes anuals[modifica]

Persones o temes en el punt de mira des de la creació del festival:[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Festival De Cinema De Douarnenez a filmfsetivals.com
  2. ↑ (francès) Festival de cinéma de Douarnenez. «Historique», 2010.
  3. ↑ (francès) Alda!. «Festival des minorités», édition du 26 juin 2008. Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 15 juny 2023].
  4. ↑ (francès) Télérama. «Les embruns du monde rafraîchissent Douarnenez», édition du 27 août 2010.
  5. ↑ (francès) Le Télégramme. «Douarnenez. Éric Prémel directeur du festival de cinéma», édition du 31 août 2010.
  6. ↑ «Forum International Intersexe de Douarnenez». OII Francophonie, 16-05-2015..
  7. ↑ (francès) Festival de cinéma de Douarnenez. «Peuples invités», 2010.
  8. ↑ Douarnenez : les peuples des Congos à l'honneur du festival de cinéma Franc 3, 20 d'agost de 2018
  9. ↑ Cinéma : le festival de Douarnenez zoome sur l’Algérie, Le Monde, 19 d'agost de 2019
  10. ↑ À Douarnenez, le Festival de cinéma lève le voile sur sa programmation, Le Telegramme, 14 d'agost de 2021
  11. ↑ La Suisse, un choix tout sauf neutre du Festival de cinéma de Douarnenez, Le Telegramme, 6 d'abril de 2022
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_Cinema_de_Douarnenez&oldid=33105868»