Festival de la Cançó Mediterrània 1962

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó Mediterrània 1962
Imatge
José Guardiola, triomfador de l'edició
Map
 41° 22′ 18″ N, 2° 09′ 19″ E / 41.371633°N,2.155219°E / 41.371633; 2.155219
Tipusedició de festival de música Modifica el valor a Wikidata
Part deFestival de la Cançó Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Data24 setembre 1962
23 setembre 1962
22 setembre 1962 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició4 Modifica el valor a Wikidata
1961 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona Teatre Musical (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PresentadorFederico Gallo Lacárcel
María del Puy
Nieves Navarro Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants26 Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Transmès per

El IVt Festival de la Cançó Mediterrània va celebrar-se els dies 22, 23 i 24 de setembre de 1962, dins del programa de les festes de la Mercè, al Palau Municipal d'Esports de Barcelona per segon any consecutiu davant d'un públic de més de 5.000 persones. L'edició fou retransmesa per Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), Televisió Espanyola (TVE) i la xarxa Eurovisió per a l'estranger vers un públic potencial de milions de persones. Els presentadors de la gala van ser Federico Gallo, María del Puy i Nieves Navarro. Durant la primera i segona jornada, respectivament, s'interpretaren tretze cançons i es votaren les finalistes interpretades la tercera jornada.[1] En aquesta edició, a més d'augmentar el nombre de cançons seleccionades (de 22 a 26), augmentaren els països participants amb l'entrada de Malta, Mònaco i Xipre sent Malta l'únic d'ells que es classificà per a la final.

La cançó guanyadora fou "Nubes de Colores", obra d'Algueró i Guijarro interpretada per José Guardiola i Monna Bell. Tot i ser la primera vegada que Espanya guanyava el festival, aquesta fou una de les edicions més controverses, si no la que més. El dia següent a la final, el resultat fou anulat en descobrir-se més paperetes de vot dipositades que espectadors: en no haver-hi diferència entre les paperetes de les semifinals i la final, alguns espectadors que no hi havien votat a les semifinals van fer vot múltiple a la final.[2] Cada espectador podia votar fins a tres temes que haguessin estat del seu gust. L'organització va decidir considerar finalistes per igual a les deu cançons seleccionades sense dret a cap ordre de classificació més enllà de la seva condició de finalistes.[3][4] Segons La Vanguardia Española, el control, recompte de vots i publicació dels resultats va ser a càrrec del Patronat d'Apostes Mutues Esportiu-Benèfiques de la Diputació Provincial de Barcelona i de Daniel Danés, membre de l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona.[5]

Com les passades edicions, cada cançó havia de ser interpretada dues vegades: en versió melòdica acompanyada de gran orquestra i en versió "jazz" amb una orquestra més petita (l'Orquestra Maravella). Fora de concurs, durant els interludis, actuaren l'artista italiana Milva,[6] l'espanyola Nati Mistral i el nord-americà Andy Russell. També durant el descans van fer una exhibició els "Sbandieratori" d'Arezzo, a Itàlia. Al tancament del festival els cors de RNE i les dues orquestres conjuntament van interpretar la sardana "Les Campanes ens fan Companyia", encarregada per RTVE com a homenatge al festival i a les festes de la Mercè, amb música del mestre Rafael Ferrer Fitó i lletra de Josep Maria Espinàs.

Entre la plèiade d'il·lustres assistents de costum podem esmentar a l'Alcalde de Barcelona, José María de Porcioles; diversos regidors de l'ajuntament; l'Alcalde de Roma i senyora, Glauco Della Porta; el Primer Tinent d'Alcalde de Sanremo; el Director General de Radiodifusió i Televisió, Roque Pro Alonso; el sub-director general de Radiodifusió i Televisió, Luis Ezcurra Carrillo; el Delegat Provincial d'Informació i Turisme, Doctor Jaime Delgado Martín; els delegats de turisme italià i francès; etc.

Directors d'orquestra[modifica]

Participants i resultats[modifica]

País Itèrpret 1 Intèrpret 2 Cançó Punts Posició
Compositor Lletrista
Espanya Espanya José Guardiola Monna Bell Nubes de Colores 3.307 1r
Augusto Algueró Antonio Guijarro
França França Laura Casale Geoges Blaness Je t'aime, je t'aime 2.822 2n
Colette Mansar Pierre Cour
Espanya Espanya Salomé Ramon Calduch La muralla de Berlín 2.654 3r
Vicente Sabaté Juan Serra Campa
Espanya Espanya Lita Torelló José Guardiola Tierra Gris 2.560 4t
Jordi Domingo Jordi Domingo
Malta Malta Ennio Sangiusto Ennio Sangiusto Bricciole di Luna 2.241
Johnny Cassar Johnny Cassar
Itàlia Itàlia Giorgio Consolini Ella Mari Passino La Solita Storia 1.958
Eugenio Calzia Eugenio Calzia
Itàlia Itàlia Ennio Sangiusto Daniella Dani Rivivere 1.545
Glauco Rosignoli Corso Piave
França França Jean Philippe Georges Blaness Toi seule au monde 1.279
Hubert Giraud Marc Fontenois
Espanya Espanya Lolita Garrido Dúo Dinámico Balada Gitana 1.205
Manuel de la Calva Ramón Arcusa
Espanya Espanya Gelu Santy Alguien 753 10è
Alfredo Doménech Alfredo Doménech
Espanya Espanya Gelu Miguel Amador La Otra Mitad n/a *[7]
Fina de Calderón Fina de Calderón
Cyprus Xipre Pamela Pavlo Patakas Ego Thaperimeno n/a *[7]
Paul Csapo Marco Georgious
Espanya Espanya Salomé Lolita Garrido Del Mismo Pan n/a *[7]
García Segura García Segura
França França Frida Boccara John Williams C'est l'Amour n/a *[7]
André Grassic Jeannine Schmidt
Grècia Grècia Mary Lo Nádia Konstandopoulou Adio Chara Moy n/a *[7]
T. Moracis K. Kofionitis
Itàlia Itàlia Rocco Montana Anna Maria Come, Dove, Quando n/a *[7]
Franco Nebbia Filipo Bellobuono
Mònaco Mònaco Alain Barrière France Pieri C'est Terrible l'Amour n/a *[7]
Charles Dumont Robert Gall
França França Jean Philippe Laura Casale Si Tu Savais n/a *[7]
Georges Liferman Christ Argelies
Itàlia Itàlia n/a n/a Non Ha Paura de la Notte n/a *[7]
n/a n/a
França França n/a n/a Rose de Sang n/a *[7]
n/a n/a
Espanya Espanya n/a n/a Torneo n/a *[7]
n/a n/a
Grècia Grècia n/a n/a Ghia sena agapi mou n/a *[7]
n/a n/a
Mònaco Mònaco n/a n/a Quand le jour est venu n/a *[7]
n/a n/a
Espanya Espanya n/a n/a Un Sueño de Amor n/a *[7]
n/a n/a
Itàlia Itàlia n/a n/a Come sempre n/a *[7]
n/a n/a
Grècia Grècia n/a n/a Svinoum Tasteria n/a *[7]
n/a n/a

Referències[modifica]