Final del Campionat del Món de Clubs de futbol 2014
| |||||||
| Tipus | final  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Esport | futbol | ||||||
| Part de | Campionat del Món de Clubs de futbol 2014 | ||||||
| Participants | |||||||
| Localització i Dates | |||||||
| Localització | Estadi de Marràqueix (Marràqueix) 31° 42′ 24″ N, 7° 58′ 50″ O / 31.7067°N,7.9806°O | ||||||
| Estat | Marroc | ||||||
| Data | 20 desembre 2014 | ||||||
| Climatologia | Nit clara 18 °C (64 °F) 59% d'humitat | ||||||
| Competició | |||||||
| |||||||
| Àrbitre | Walter Lopez | ||||||
| Primer lloc | Reial Madrid CF | ||||||
| Dades estadístiques | |||||||
| Millor jugador | Sergio Ramos García↔ Reial Madrid CF | ||||||
| Assistència | 38.345 | ||||||
La Final del Campionat del Món de Clubs de futbol 2014 fou el partit final del Campionat del Món de Clubs de futbol 2014, un torneig de futbol celebrat al Marroc. Va ser l'11a final del Campionat del Món de Clubs de futbol, un torneig organitzat per la FIFA entre els clubs campions de cadascuna de les sis confederacions continentals, més el campió de lliga del país organitzador.
La final es va disputar entre el Reial Madrid, que representava la UEFA com a campió de la Lliga de Campions de la UEFA, i el club argentí San Lorenzo de Almagro, que representava la CONMEBOL com a campió de la Copa Libertadores. Es va disputar a l'Estadi de Marràqueix a Marràqueix el 20 de desembre de 2014. El Madrid va guanyar per 2–0 i va obtenir així el seu primer títol de Campió del món de clubs de la FIFA,[1] i el seu quart títol si comptem les Copes Intercontinentals de 1960, 1998 i 2002, igualant així el rècord de l'AC Milan.[2]
Context[modifica]
Reial Madrid[modifica]
El Reial Madrid es va classificar pel torneig com a guanyador de la Lliga de Campions de la UEFA 2013–14, cosa que va aconseguir en vèncer 4–1 al temps afegit contra l'Atlètic de Madrid a la final. Aquest era el segon cop que el Reial Madrid participava en el torneig, després que hagués acabat quart al torneig inaugural l'any 2000. Anteriorment havia participat cinc cops a la Copa Intercontinental, el torneig predecessor del Campionat del Món de Clubs, amb tres victòries (1960, 1998, 2002) i dues derrotes (1966, i 2000). Va arribar a la final després de derrotar els mexicans del Cruz Azul a les semifinals.
San Lorenzo[modifica]
El San Lorenzo de Almagro es va classificar pel torneig com a vencedor de la Copa Libertadores 2014, que va guanyar per 2–1 en el temps afegit contra el Nacional a la final. Aquest era el primer cop que el San Lorenzo competia en el torneig. Va arribar a la final després de derrotar el club neozelandès Auckland City a les semifinals.
Camí a la final[modifica]
 Reial Madrid
|
Equip |  San Lorenzo
|
|---|---|---|
| UEFA | Confederació | CONMEBOL |
| Campió de la Lliga de Campions de la UEFA 2013–14 | Classificació | Campió de la Copa Libertadores 2014 |
| Exempt | Play-off pels quarts de final | Exempt |
| Exempt | Quarts de final | Exempt |
4–0  Cruz Azul(Ramos 15', Benzema 36', Bale 50', Isco 72') |
Semifinals | 2–1 (a.e.t.)  Auckland City(Barrientos 45+2', Matos 93') |
Partit[modifica]
Resum[modifica]
Detalls[modifica]
| Reial Madrid
|
2–0 | San Lorenzo
|
|---|---|---|
Ramos  37'Bale 51'
|
Detalls |
          Reial Madrid
|
     San Lorenzo
|
|
Millor jugador del partit:
Àrbitres assistents:
|
Regles del partit[4]
|
Referències[modifica]
- ↑ «Real Madrid coast to Morocco 2014 title». FIFA. Arxivat de l'original el 16 d'octubre 2015. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ Veient la competició com a Copa del Món de facto, cf. «Real Madrid turn winning run into a world title». FIFA. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2014. [Consulta: 21 desembre 2014]. «In terms of making history, Real, who have now equalled Milan's record of four World and Intercontinental Cup wins, ...»
«Real Madrid claim FIFA Club World Cup». UEFA. [Consulta: 20 desembre 2014]. «Madrid equal AC Milan's record of four world club titles, having both also lifted the old European-South American Cup three times before clinching the successor trophy, each under Carlo Ancelotti.» - ↑ «Ramos outshines the rest». FIFA.com, 20-12-2014. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2017. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ «Regulations – FIFA Club World Cup Morocco 2014». FIFA. Arxivat de l'original el 2014-12-03. [Consulta: 16 gener 2017].
Enllaços externs[modifica]
- FIFA Club World Cup Morocco 2014 Arxivat 2017-01-16 a Wayback Machine., FIFA.com
| Edicions | Brasil (2000) · Espanya (2001) · Japó (2005) · Japó (2006) · Japó (2007) · Japó (2008) · Emirats Àrabs Units (2009) · Emirats Àrabs Units (2010) · Japó (2011) · Japó (2012) · Marroc (2013) · Marroc (2014) · Japó (2015) · Japó (2016) · EAU (2017) · EAU (2018) · Qatar (2019) · Qatar (2020) · EAU (2021) · Marroc (2022) |
|---|---|
| Finals | |
| Plantilles | |
