La cova de Fingal (en anglès: Fingal's Cave) és una cova marina d'Escòcia situada a l'illot de Staffa, a l'arxipèlag de les Hèbrides Interiors, que forma part d'una reserva natural. Està formada per basalthexagonal, similar en estructura a la Calçada dels Gegants a Irlanda del Nord, amb qui comparteix el mateix origen de flux de lava. La seva grandària, el seu sostre d'arcs naturals i els esgarrifosos sons produïts pels ressons de les ones li donen l'ambient d'una catedral natural. El nom gaèlic de la gruta, Uamh-Binn, significa "gruta de la melodia".
La cova va ser descoberta al segle xviii pel naturalista Sir Joseph Banks l'any 1772.[1][2] La va anomenar com Gruta de Fingal (Fingal's Cave), ja que Fingal (Fionn mac Cumhaill) va ser l'heroi epònim d'un poema escrit pel poeta i historiador escocès James Macpherson).[3]) through a misapprehension of the name which in old Gaelic would appear as Finn.[4] La composició de Mendelssohn, l'obertura Die Hebriden ("Les Hèbrides" op.26), inspirada en els ressons de la gruta, rep popularment aquell nom.
) m 
Entrada de la cova, 2004
Entrada de la cova, 1900
Uaimh-Binn
