Vés al contingut

Fisostigmina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacFisostigmina
Malaltia objecteglaucoma Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccyclotryptamine alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCV03AB19 i S01EB05 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC15H21N3O2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular275,163377 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS57-47-6 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5983 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS6598 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00981 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider5763 Modifica el valor a Wikidata
UNII9U1VM840SP Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00196 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI27953 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL94 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.302

La fisostigmina, també coneguda com a eserina, és un alcaloide indòlic natural extret de la fava de Calabar (Physostigma venenosum). Actua com un anticolinesteràsic i parasimpaticomimètic i com a tal té acció colinèrgica, i antagònic de l'atropina i l'escopolamina.[1] La fisostigmina també estimula indirectament els receptors tant nicotínics com muscarínics. El producte químic es va sintetitzar per primera vegada el 1935 pels químics Percy Lavon Julian i Josef Pikl. Actualment també es pot obtenir de cultius de Streptomyces griseofuscus

S'ha utilitzat com a miòtic, sialagog i antiespasmòdic.[2] En forma de salicilat o, més rarament, de sulfat, és usada en el tractament del glaucoma. Per via parenteral s'ha emprat en el tractament de l'atonia intestinal postoperatòria, en algunes retencions urinàries i en la intoxicació per drogues curaritzants. Actualment s'està investigant el seu ús per al tractament d'Alzheimer, car en aquesta malaltia hi ha un dèficit colinèrgic del sistema nerviós central amb baixa concentració de acetilcolinesterasa. Alguns dels seus derivats han estat utilitzats en el tractament de miastènia gravis.

Se l'ha de considerar un potent verí i la intoxicació deguda a fisostigmina provoca una crisi colinèrgica amb asfíxia, convulsions, asistòlia i, en els casos greus, fins i tot la mort.

Referències

[modifica]
  1. Moore, Philip W.; Donovan, J. W.; Rasimas «Physostigmine is the Antidote for Anticholinergic Syndrome». J Med Toxicol. 11(1), 3-2015, pàg. 159–160.
  2. «fisostigmina». enciclopedia.cat. [Consulta: 22 abril 2024].