Flavià (prefecte d'Itàlia 382-383)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFlavià
Base statua di Virio Nicomaco Flaviano - Musei Capitolini.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement334 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 394 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Prefecte del Pretori Il·líria
382 – 383
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 382–383 Modifica el valor a Wikidata)

Flavià (en llatí Flavianus) va ser un militar romà del segle iv.

Va ser prefecte del pretori d'Itàlia i Il·líria entre els anys 382 i 383. Era amic íntim de Quint Aureli Simmac que li va dirigir diverses cartes. Gothofredus diu que un altre Flavià era prefecte del Pretori el 391-392, però probablement ambdós són la mateixa persona.

Era pagà com Simmac i va donar suport a l'usurpador Eugeni del que va obtenir la restauració de l'altar de la Victòria a Milà. Probablement és la persona que va amenaçar de convertir l'església de Milà en un estable si guanyava la guerra contra Teodosi (paraules que Paulí de Milà atribueix a un desconegut Fabianus, probablement un error per Flavianus).

Va ser eminent per la seva sagacitat política i com a àugur, i va predir la victòria d'Eugeni però Teodosi va falsificar els seus auguris i va forçar el pas dels Alps. L'any 394 Eugeni el va nomenar cònsol però el seu nom no s'esmenta als Fasti. Probablement dirigia les forces derrotades per Teodosi als Alps i Rufí sembla indicar que va escollir morir abans que rendir-se. Però de les cartes a Simmac, i si els diferents Flavià han estat ben identificats, resulta que va sobreviure a la guerra i va ser perdonat tot i que va perdre els seus càrrecs.[1]

Referències[modifica]