Flora i Maria de Còrdova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personasantes Flora i Maria de Còrdova

Arca dels Sants Màrtirs a l'altar de S. Pedro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSegona meitat del segle ix
Còrdova (Andalusia)
Mort20 novembre 851 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Andalusia)
SepulturaSan Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs) 
màrtirs
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeMonestir dels Sants Màrtirs (Còrdova), Ermita de los Mártires (Còrdova)
Festivitat24 de novembre
IconografiaLes dues plegades, amb palma de martiri

Les santes Flora i Maria (Còrdova, s. IX - 20 de novembre de 851) van ésser dues cristianes mossàrabs, mortes per no renunciar a la seva fe en 851. Són venerades com a santes per l'Església catòlica, com a dues dels 57 Mârtirs de Còrdova.

Biografia[modifica]

Façana de l'església de S. Pedro (Còrdova).
Altar major de S. Pedro.

Van viure sota el regnat de Muhàmmad I, emir de Còrdova i fill d'Abd al-Rahman II. Els martirologis d'Ató, Usuard Maurolic, Equilí i el Martyrologium romanum les esmenten, la qual cosa fa pensar que el seu martiri va tenir ressò i la veneració se n'estengué ràpidament.

Flora era filla de mare cristiana i pare musulmà; la mare l'educà en el cristianisme. El seu germà, musulmà, la va denunciar com a cristiana i fou portada davant el cadí.[1] Fou fuetejada perquè abandonés el cristianisme, però va mantenir-se ferma i el cadí la deixà sota la custòdia del germà, perquè la fes canviar d'actitud.

Maria era filla de cristians i havia entrat al monestir de Cuteclara. El seu germà Walabons, també cristià, fou mort per la seva fe i la jove va decidir de seguir el seu camí. S'adreçà a l'església de Sant Iscle de Còrdova, on trobà Flora, i les dues decideixen de mantenir-se cristianes i morir plegades, si cal. Davant del cadí, les dues proclamen la seva fe. Plegades, són empresonades amb prostitutes i gent de mal viure, i són condemnades a morir degollades. Eulogi de Còrdova va trobar-les a la presó i les va beneir. Foren decapitades i els seus cossos van quedar exposats a la vora del riu; l'endemà, foren llençats al Guadalquivir. Els seus cap foren recuperats i enterrats a l'església de Sant Iscle, i avui són a la de San Pedro.

Veneració[modifica]

Venerades com a santes, la seva festivitat se celebra el 24 de novembre. Les seves relíquies es guarden, amb les d'altres màrtirs contemporanis, a l'església de San Pedro de Còrdova.

Notes[modifica]

  1. La religió cristiana era tolerada a la Còrdova musulmana, però sempre en l'àmbit privat: no se'n podia fer manifestació pública, ni predicar-la o intentar convertir d'altres persones.

Bibliografia[modifica]