Eulogi de Còrdova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Eulogi de Còrdova
EulogioCordovamart.JPG
Martiri del sant, per un pintor anònim del s. XVII-XVIII (Catedral de Còrdova)
Biografia
NaixementEulogius
810 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Mort859 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCámara Santa de la Catedral de San Salvador (Oviedo
Arquebisbe de Toledo
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot, prevere i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Prevere i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat11 de març

Find a Grave: 8121851 Modifica els identificadors a Wikidata

Sant Eulogi de Còrdova (Còrdova, ~819 - 11 de març de 859) va ésser un prevere mossàrab de Còrdova, que va morir màrtir per no voler renunciar a la seva fe cristiana durant l'emirat d'Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I. Venerat com a sant, és un dels Màrtirs de Còrdova.

Biografia[modifica]

No se sap del cert quan va néixer, però deu haver estat abans del 819, ja que al 848 és un prevere ja reconegut a lloc tan llunyans com Catalunya i Navarra, i llavors no s'ordenaven preveres menors de trenta anys. Provenia d'una família cristiana noble i propietària de terres a Còrdova. Els governants musulmans permetien i toleraven la fe cristiana: podien professar-la en privat, accedir a càrrecs públics, tenir una jerarquia eclesiàstica, monestirs, etc. No podien, però, manifestar públicament la fe ni predicar-la, ni intentar convertir els creients d'altres religions.[1] El sant, com els seus cinc germans, va rebre una bona educació, sota la supervisió de la seva mare Elisabet. El més jove d'ells va tenir un càrrec al palau de l'emir; dos altres germans, Àlvar i Isidor, van ser mercaders i comerciaven amb països de Centreuropa. De les germanes, Niola va restar amb la seva mare i Anulona va fer-se monja.

Arca de S. Eulogi i S. Leocrícia, a la Cámara Santa d'Oviedo.

Va completar els estudis al monestir de Sant Zoil; en acabar-lo, va viure amb la seva família, tenint cura de la seva mare i va estudiar amb mestres com l'abat Speraindeo, conegut autor teològic. Va conèixer Àlvar Paul, condeixeble seu, i tots dos van conrear la ciència i el pensament. Es conserva un bon nombre de cartes creuades entre els dos. Àlvar es va casar, però Eulogi va seguir la carrera eclesiàstica i va ésser ordenat sacerdot pel bisbe Recafred de Còrdova.

Va viatjar a Catalunya, Navarra, Saragossa, Calataiud, Arcòbriga, Sigüenza i Complutum (Alcalá de Henares), passant per Toledo, on va conèixer el bisbe Wistremir. Va recollir experiències i va adquirir llibres llatins per a les escoles de Còrdova. Per la seva defensa del cristianisme mossàrab va ésser empresonat, juntament amb el bisbe Saül de Còrdova. Allí va començar a escriure el Memorial dels sants, una llarga epístola al bisbe de Pamplona i el Document dels màrtirs, dedicat a les santes màrtirs Flora i Maria, empresonades com ell. Va ésser alliberat el 29 de novembre de 851.

En accedir al tron Muhàmmad I, les mesures contra els cristians es van endurir. Eulogi estava vigilat permanentment i canviava constantment de casa. El 858, una dona anomenada Leocrícia, de noble família musulmana, va voler convertir-se al cristianisme i va demanar a Eulogi protecció contra els seus parents. Eulogi l'amagà a casa d'uns cristians, però van ser descoberts i detinguts. Eulogi va ésser jutjat per l'emir, davant del qual va fer una defensa del cristianisme. Condemnat a mort, Eulogi va ésser decapitat el dia 11 de març de 859, i santa Leocrícia, el 15 de març.

Eulogi havia estat escollit poc abans com a arquebisbe de Toledo, però no va arribar a ésser consagrat, ja que va ser detingut i executat.

Veneració[modifica]

Les restes d'Eulogi van ésser enterrades al monestir de San Zoilo. El 883, Alfons III d'Astúries va obtenir de l'emir les relíquies del sant i de Leocrícia, i les va portar a la Catedral de San Salvador d'Oviedo, dipositant-les a la Capella de Santa Leocàdia. El 1303 van traslladar-se a la Cámara Santa de la catedral.

Obres[modifica]

Era molt humil, malgrat que se'n reconeguessin els seus dots. Va escriure els fets esdevinguts entre els cristians hispànics del 848 al 859, explicant especialment la persecució feta pels musulmans a Còrdova i les vides dels màrtirs. També se li atribueix el comentari i traducció més antic de l'Alcorà en una llengua diferent a l'àrab, quan va traduir la sura al-Ahzab, versey 37, cap a l'any 857.

Les seves obres són: el Memoriale sanctorum, el Documentum martyriale i tres cartes, escrites a la presó. També se'n conserven l'Apologeticum Sanctorum Martyrum (857), la Passio sanctorum martyrum Georgii monachi, Aurelii atque Nathaliae i alguns himnes.

Notes[modifica]

  1. A ciutats grans com Toledo o Còrdova, el paper civil dels cristians no havia variat des dels temps visigòtics. El govern era exercit per un comes (conte) que presidia el consell de senadors.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eulogi de Còrdova