Floreta Sanoga
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | metgessa  |
Floreta Sanoga (fl. 1352 – 1381) va ser una metgessa jueva catalana.
La primera referència documental sobre Floreta data de 1352, quan es troba a Cervera juntament amb el seu espòs Juceff, metge de professió.[1] Segons Roderic Pita, el 1360 ja era metgessa de la reina.[2] Possiblement en aquella època ella i Juceff viuen a Lleida, on consten documentats els jueus Abram[3] i Isach Sanoga.[4] Juceff i Floreta es troben instal·lats a Santa Coloma de Queralt el 1365, on hi havia una important comunitat de metges.[5]
El 30 de gener de 1374, Pere III el Cerimoniós expedeix una llicència per tal que Floreta Sanoga pugui practicar la medicina en tots els territoris de la Corona d’Aragó.[6] Protegida per aquesta prerrogativa, Floreta assisteix Sibil·la de Fortià, quarta esposa del monarca (1381). Segons Carmen Martínez, els honoraris rebuts per Floreta, molt superiors als habituals, fa pensar que la seva tasca prop de Sibil·la de Fortià devia ser extraordinària.[7] S'ha de destacar, en aquest sentit, que la presència de Floreta a la cort no va ser anecdòtica. El maig de 1381, el tresorer de la reina Sibil·la li paga despeses per les sabates dels darrers trenta mesos.[8]
El 1382, Juceff Sanoga es troba instal·lat a Balaguer.[9] Els fills de Juceff es reparteixen l’herència testamentària del seu pare el 1389.[10] En cap de les dues referències no s'esmenta Floreta.
Es desconeix cap obra teòrica de Floreta Sanoga.[11] No obstant això, l'astrofísic Jacques Blamont afirma que, juntament amb mestre Menahem, i els metges Caravida, Benavista i Cabrit «havia reeixit millor que les Universitats a construir un entorn intel·lectual».[12] D’altra banda, José María Soto i Horacio Santiago-Otero l’incorporen en la llista de «savis que es dediquen més específicament a la ciència mèdica».[13]
Referències[modifica]
- ↑ Carreras, Guillem «Floreta Sanoga. Una dona pionera». 12 estel·lars, 2020, pàg. 17.
- ↑ Pita, Roderic «Metges jueus als regnes de la Corona d'Aragó». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, v.2, 1984, pàg. 146.
- ↑ «El tesoro de los judíos» (en castellà). Poemas del río Wang, 14-12-2015. [Consulta: 30 gener 2022].
- ↑ Anuari de filologia. Estudis hebreus i arameus. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2002, p. 59.
- ↑ Carreras, 2020, p. 118.
- ↑ «Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona - Cancelleria reial, Registres – reg. 925, f. 168v]». Lluís Cifuentes i Carmel Ferragud. [Consulta: 30 gener 2022].
- ↑ Martínez, Carmen ««Orígenes de la medicina en Aragon: los medicos árabes y judíos»,». Cuadernos de historia Jerónimo Zurita, n. 6-7, 1954, pàg. 48.
- ↑ «ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, v. 510, f.73v». Lluís Cifuentes i Carmel Ferragud. [Consulta: 30 gener 2022].
- ↑ Blamont, Jacques. Le Chiffre et le Songe: Histoire politique de la découverte (en francès). París: Odile Jacob Sciences, 1993, p. 196.
- ↑ Segura, Joan. Costums de Catalunya. Guillem Carreras. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2021, p. 69.
- ↑ Alòs, Carme «Conversos i criptojueus a la Balaguer del segle XV». Urtx. Revista d'Humanitats d'Urgell, n. 34, juliol 2020, pàg. 16.
- ↑ Blamont, Jacques. Le Chiffre et le Songe: Histoire politique de la découverte (en francès). 2a edició. París: Odile Jacob, 1993, p. 192.
- ↑ Santiago, Horacio; Soto, José María «Los saberes y su transmisión en la Península Ibérica (1200-1470)». Medievalismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, n.5, 1995.