Vés al contingut

Fluorbritholita-(Y)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFluorbritholita-(Y)
Fórmula química(Y,Ca)₅(SiO₄)₃F
Epònimbritholita-(Y) i fluor Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Vyuntspakhk (en) Tradueix, Kråkmo (en) Tradueix i Hamarøy Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AH.25
Dana52.4.12.8
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 9,4437(2) Å; c = 6,8192(2) Å;
Grup puntual6/m - dipiramidal
Colorrosat-amrró clar a rosa marronós; marró clar; marró fosc
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorvítria, resinosa, grassa
Color de la ratllamarronós clar a gairebé blanc
Diafanitattransparent
Densitat4,609 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,784() nε = 1,789(3)
Birefringènciaδ = 0,005
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2009-005
SímbolFbri-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La fluorbritholita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la britholita. Rep el nom per la seva relació amb els minerals del grup i pel seu contingut en fluor i itri.

Característiques

[modifica]

La fluorbritholita-(Y) és un silicat de fórmula química (Y,Ca)₅(SiO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És una espècie isostructural amb la britholita-(Y), la fluorbritholita-(Ce) i la fluorcalciobritholita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorbritholita-(Y) pertany a «9.AH - Nesosilicats amb CO₃, SO₄, PO₄, etc.» juntament amb els següents minerals: iimoriïta-(Y), tundrita-(Ce), tundrita-(Nd), spurrita, ternesita, britholita-(Ce), britholita-(Y), el·lestadita-(Cl), fluorbritholita-(Ce), fluorel·lestadita, hidroxilel·lestadita, mattheddleïta, tritomita-(Ce), tritomita-(Y) i fluorcalciobritholita.

Formació i jaciments

[modifica]

Aquesta espècie va ser descrita gràcies a mostres obtingudes en tres indrets: Lagmannsvik i Kråkmo, a la localitat noruega de Hamarøy, al comtat de Nordland, i el mont Vyuntspakhk, al massís Keivi occidental, a l'óblast de Múrmansk, a Rússia. A banda d'aquestes localitats, també ha estat descrita a la pegmatita Reiersda, a Øvrebø, al comtat de Vest-Agder (Noruega); a Stupné, a la regió de Trenčín, Eslovàquia; i a la mina Östanmossa, a Norberg, al comtat de Västmanland (Suècia).

Referències

[modifica]
  1. «Fluorbritholite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 octubre 2017].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 21 octubre 2017].