Font d'Elies Miró i Soler

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Font d'Elies Miró i Soler
Imatge
Dades
TipusFont Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura del ferro
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Major - c. del Fossar Vell. Vilanova i la Geltrú (Garraf)
 41° 13′ 37″ N, 1° 43′ 20″ E / 41.226949°N,1.722217°E / 41.226949; 1.722217Coord.: 41° 13′ 37″ N, 1° 43′ 20″ E / 41.226949°N,1.722217°E / 41.226949; 1.722217
BCIL
IdentificadorIPAC: 12059

Font d'Elies Miró i Soler és una font catalogada com a monument del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf) protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

Font-fanal que té una base circular de pedra amb una reixa, damunt la qual hi ha situades les tres piques, circulars i amb peu, que apareixen separades del cos central de la font. Al cos central hi ha tres carasses amb les aixetes, l'escut de Vilanova i diverses inscripcions, amb la data de 1895, la dedicatòria i el nom del fonedor. A la part superior s'eleva una columna de fust estriat i capitell de secció triangular que serveix de base al fanal.[1]

El conjunt va ser realitzat en ferro colat.[1]

Història[modifica]

La data de col·locació de la font és de 1895. Va ser realitzada en memòria del seu donador, Elies Miró i Soler. El ferro colat, emprat per a la construcció de la font, va donar nom popular a la placeta on està situada. Cal remarcar l'ús d'aquest material com a element estructural i decoratiu a partir de mitjans de segle xix, amb la introducció a Catalunya de la indústria metal·lúrgica de transformació des de la fundació de l'empresa "La Maquinista Terrestre i Marítima" el 1855.[1]

Una inscripció dona informació del fonedor de Vilanova i la Geltrú encarregat d'aquesta obra: Francisco Mestres.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font d'Elies Miró i Soler
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Font d'Elies Miró i Soler». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].