Disposa de dos brocs encastats a la roca, dels que raja un cabal molt pobre. Era una font popular a mitjans del segle xx.[2] Es va fer famós l'Isidret, un veí d'Horta, que tan bon punt clarejava el dia, arribava a la font amb diverses garrafes dutes a coll i les omplia, per tornar al barri on ja l'esperaven per comprar-li l'aigua.[3]
