Vés al contingut

Forcada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Varietats viníferesForcada

OrigenCatalunya

La forcada[1] és un cep de raïm blanc retrobat a la falda de la muntanya Roca Foradada, propera a la Vall de Bianya (la Garrotxa), el 2005. Els raïms són de mida petita. Les baies són esfèriques, de color groc verdós i pell gruixuda.

Ampelografia[modifica]

És una varietat de cicle llarg i port erecte, molt vigorosa i productiva. Brotada primerenca a mitjana (principis d'abril) i maduració tardorenca (principis d'octubre). Manté la seva acidesa durant la maduració.

Característiques agronòmiques[modifica]

Extremadament resistent a la sequera i a les altes temperatures. Només trobem 2,69 Ha plantades a Catalunya: a la Vall de Bianya (la Garrotxa) i a la finca Mas Palau de Santa Maria de Miralles (Anoia, Penedès). Obté el seu òptim rendiment en parcel·les situades a una altitud superior als 400 metres d'altitud, en sòls argilosos i allunyada de la influència marina.

Característiques enològiques[modifica]

Els vins elaborats amb raïm forcada tenen molt bona acidesa, amb un pH baix de 3 - 3,10 i una graduació alcohòlica que pot arribar fàcilment als 13 % vol. En nas destaquen les seves aromes cítriques, florals (flors blanques) i de sotabosc mediterrani (romaní i farigola). En boca són elegants i amb un final lleugerament afruitat.

Història[modifica]

El nom de forcada prové del lloc on un viticultor de la Vall de Bianya la va trobar: la falda de la muntanya Roca Foradada (topònim). És una de les varietats recuperades per la família Torres amb el projecte de recuperació de varietats ancestrals[2] iniciat fa més de 35 anys per Miguel A. Torres. De les 50 varietats recuperades, només 7 tenen interès enològic: la forcada, el garró, la gonfaus, la moneu, la pirene, la querol i la selma blanca.

La primera verema va tenir lloc el 2015 i va sortir per primer cop al mercat el 2019. Només es van elaborar 500 litres.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «FORCADA Blanca i ancestral». Cellers Torres. [Consulta: 1r febrer 2020].
  2. «Variedades autóctonas: un cambio de paradigma». Cellers Torres. [Consulta: 31 gener 2020].