Moneu
| Color de la pell | Red |
|---|---|
| Espècies | Vitis vinifera |
| Principals regions | Catalunya |
| Formació de llavors | Completa |
| Número VIVC | 25307 |
La moneu[1] és un cep de raïm negre, originari del Penedès, retrobat prop de Querol (Alt Camp) el 1998. Els raïms són de mida petita i poc compactes. Les baies són esfèriques, de color vermell violeta fosc i pell gruixuda. És una de les poques varietats conegudes que és del tot femenina (la seva flor no és hermafrodita com la majoria de varietats).
Ampelografia[modifica]
És una varietat de bon vigor i port erecte, de brotada primerenca (finals de març) i de maduració tardorenca (finals de setembre).
Està catalogada amb el número 25307[2] al Vitis International Variety Catalogue (VIVC), una base de dades de diverses espècies i varietats del gènere Vitis.
Característiques agronòmiques[modifica]
Molt resistent a la sequera i a les altes temperatures. Només trobem 10 Ha a Catalunya, concretament a la finca del Castell de la Bleda, situada al municipi de Santa Margarida i els Monjos.
Característiques enològiques[modifica]
Els vins elaborats amb raïm moneu desprenen una fragant aroma a fruita fresca sobre un fons lleugerament floral i làctic. En boca són llaminers, amb molt bona acidesa i tanins equilibrats. Final llarg i afruitat.
Història[modifica]
La moneu és una de les varietats recuperades per la família Torres amb el projecte de recuperació de varietats ancestrals[3] iniciat fa més de 35 anys per Miguel A. Torres. De les 50 varietats recuperades, només 7 tenen interès enològic: la forcada, el garró, la gonfaus, la moneu, la pirene, la querol i la selma blanca.
Referències[modifica]
- ↑ «MONEU Essència i resistència varietal». Celler Torres. [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ «Vitis International Variety Catalogue VIVC». [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ «Variedades autóctonas: un cambio de paradigma». Cellers Torres. [Consulta: 31 gener 2020].